Ayuso ressorgeix de les tenebres

De les tenebres se surt amb orgull, amb ràbia, amb coratge i amb la força a les cames que té un corredor anomenat Juan Ayuso, una ombra pujant a Pal, una bèstia, entre Andorra i Cerler.

De les decepcions una figura es recupera guanyant etapes, marcant gols, connectant triples i dient a tothom, sense necessitat de tapar-se les orelles a la meta, que el que va passar al Pirineu andorrà va ser un miratge innecessari, un fet que no es pot repetir i que no s’ha de permetre un ciclista amb classe per aspirar en la Vuelta a una cosa molt més èpica que guanyar una etapa en gran.

El triomf superb a Cerler, del millor que s’ha vist en molt temps a la Vuelta, fa encara més incomprensible el que va succeir en l’etapa finalitzada dijous passat a Pal, una cosa que va fer mal a l’ànima, i no només a ell, sinó als que creien en el veritable Ayuso. El ciclista, que va ressorgir ahir amb una victòria èpica, i el que mai es podria permetre una cosa tan decebedora com desenganxar-se del grup de favorits a Pal quan quedaven 50 ciclistes al pilot, una cosa que mai haurien fet Pedro Delgado, Miguel Induráin o Alberto Contador.

Pedro Sánchez, d’incògnit

Ayuso va dormir a les Escaldes, al costat de la capital andorrana, i lluny de Soldeu, on van pernoctar bona part dels equips de la Vuelta, al mateix espai on hi havia d’incògnit Pedro Sánchez, el president del Govern.

Portes endins mai se sabrà què va passar en el si de l’UAE Team Emirates, però, de sobte, va desaparèixer aquest Ayuso per oblidar, el que va arribar sense el rostre descompost al cim de Pal, a set minuts de Jonas Vingegaard i va començar a acomiadar-se, potser només de manera eventual, d’una de general on ha tornat a recol·locar-se, tot i que encara lluny de l’astre danès, que ja és segon per darrere del líder circumstancial de la carrera, el noruec Torstein Traeen.

Perquè Ayuso va reviscolar, va recuperar l’empenta, es va deixar de tonteries, va preguntar als ciclistes del Visma a la sortida si, suposadament perdut a la general, el deixarien escapar. Li van dir que no i ell es va dir que moria en l’intent o que sabrien el que és bo.

Tot solet va pujar el port del Cantó, que no és precisament una tatxa, sense ningú a la vora, va coronar el port català i després es va deixar agafar per l’escapada sabent que necessitava suports per poder recuperar-se de l’esforç abans que arribés la sentència de Cerler, la cimera que Lale Cubino va conquerir per primera vegada a la Vuelta del 1987.

La resposta

Allà, la resposta de Juan Ayuso a la resta d’escapats va ser colossal, un doble atac a nou quilòmetres del cim per pujar la muntanya com un posseït, per guanyar en solitari, per tapar-se les orelles com volent dir que passava de les crítiques rebudes per la decepció a Pal.

No va callar boques, perquè quan les coses es fan malament cal dir-les, explicar el perquè, i no val amb idolatrar sempre un esportista perquè caigui bé i sigui un geni, com és Ayuso.

"Ha sigut una victòria d’orgull", va confessar a la meta, i va deixar obert el seu paper protagonista en el que queda de Vuelta, perquè el seu company Joâo Almeida sembla estar excel·lent i Vingegaard roda en pla conservador, tot i que segur que no li va fer cap gràcia veure com Ayuso li retallava 2.35 minuts a Cerler, com a membre avantatjat d’un UAE que ha guanyat les tres últimes etapes i on roda Marc Soler en una forma exquisida.

Oxigen

Ayuso va guanyar a Cerler al campió, per donar oxigen a una Vuelta que sempre necessita, al marge de les gestes estrangeres, el culte als corredors locals, vibrar amb una figura i demanar-li que sigui exigent amb si mateix, perquè pot, perquè val, perquè té classe; altrament, no hauria sigut capaç d’obsequiar amb una ascensió tan bàrbara, en solitari, demanant referències, creient en si mateix –el que no va fer a Pal– i celebrant una victòria per recordar.

Que continuï guanyant i que mai més es repeteixi una imatge trista, vaga i decebedora com la que va oferir en l’etapa de dijous passat a Andorra. Té massa classe a les cames per disfressar-se de corredor mediocre.

"Ho tenia tot en contra, però ha sigut una de les meves millors victòries. Encara tinc alguns dies marcats, però sé que he de pensar en el Mundial", va reconèixer Ayuso a l’arribada, que va explicar que es va tapar les orelles per les crítiques, però, sobretot, perquè no li va agradar que el xiulessin a l’inici de l’etapa. "Això no és ciclisme", va justificar.

Només amb victòries s’esborren els errors i és així com es fa gran un corredor.

Setena etapa

1. J. Ayuso (Esp/UAE) ...... 4h 49m 41s

2. M Frigo (Ita/Isr) ....................a 1.15 m.

3. R. García Pierna (Esp/Ark) a 1.21 m.

4. H. Tejada (Col/Ast) ............ a 1.28 m.

5. S. Quinn (EUA/Edu) ........... a 1.28 m.

General

1. T. Traeen (Nor/Bah) .....25h 18m 2s

2. J. Vingegaard (Din/Vis) ....a 2.33 m.

3. J. Almeida (Por/UAE) ........a 2.41 m.

Notícies relacionades

De la Fuente obvia Joan Garcia en la tornada de Rodri i Carvajal

Amb l’ordinador

4. G. Ciccone (Ita/Lidl) ..........a 2.42 m.

5. L. Fortunato (Ita/Ast) ........a 2.47 m.