"A la haka els vaig dir: ‘Accepto el repte’"

Diumenge es va viure un moment icònic per al rugbi espanyol amb la celebració de la haka neozelandesa davant les leonas, la selecció espanyola femenina. Una mena de fer cim a l’Everest pel que significava per a unes jugadores que han treballat molt per arribar a aquest moment. La internacional Lourdes Alameda, 34 anys, ho resumeix així: "Jugar contra les black ferns és un somni complert perquè vol dir que hem arribat al millor torneig i ens enfrontem a les campiones del món. Això no passa a la vida de tots els esportistes i a nosaltres ens ha passat. Ens sentim molt afortunades. Jo almenys ho sento així, afortunada d’haver-ho viscut amb les companyes i envoltada d’una grada espanyola impressionant".

La selecció havia preparat a consciència el moment de la haka, com confessa a EL PERIÓDICO Alba Capel: "Anàvem mentalitzades per a la haka perquè dissabte ens va reunir en Juan (el seleccionador). Vam veure la haka totes juntes en una habitació amb els llums apagats per parlar cara a cara de què sentíem i de què en volíem fer. La reflexió general va ser que la haka ens feia saltar espurnes. Una dosi de ràbia per dir: ‘Tu et prepares per a la batalla, però jo ja estic a punt’. Una vegada en el camp, quan vaig veure la haka, les vaig mirar fixament als ulls i els vaig dir: ‘Jo també us vull desafiar. Accepto el repte’".

Alameda també es refereix al significat especial que ha tingut aquest moment: "El fet de tenir la haka davant i tota aquesta gent donant-nos suport a la grada va ser com tenir una jugadora 16 al camp. Aquell instant a la línia de deu metres amb la haka al davant justifica tots aquests entrenaments, aquest sacrifici, aquelles vacances perdudes i aquelles setmanes sense saber quin dia era. Tot allò cobrava sentit amb això. Veure aquesta força a les seves cares ens va connectar i vam respondre: ‘Venim a desafiar-vos, acceptem el repte’. Estic molt orgullosa de l’equip i del que vam fer".

Notícies relacionades

Hansi Flick oficialitza la renovació amb el Barça fins al 2028

Desgràcia per a Fermín: passarà pel quiròfan per una fractura i es queda sense Mundial

Lourdes afegeix un factor que ho va fer encara més especial: "Van venir totes les meves excompanyes del Sanse, i de Geològiques, la universitat on vaig començar a jugar al rugbi. Compartir-ho amb aquesta gent va ser un plus i un extra. Tant de bo m’hagués pogut quedar una estoneta en aquells moments, prémer el pause i continuar vivint aquest instant. Estic plena de felicitat".

Després va començar el partit, en què Capel revela que va disfrutar molt malgrat l’enorme exigència imposada per les neozelandeses: "El partit va ser intens, però com a equip estàvem molt unides i no ens importava el marcador (54-8 va ser el resultat final). No ens importaven els punts o els placatges que portéssim perquè sempre tiràvem endavant. Va ser un desafiament dur, que vaig viure amb molta eufòria i tant ens feia el rival perquè nosaltres volíem donar-ho tot. No oblidaré mai la sensació que vaig sentir des que vam saltar al camp".