Una imatge per a la història

"A la haka els vaig dir: ‘Accepto el repte’"

Lourdes Alameda i Alba Capel expliquen a EL PERIÓDICO com van preparar el desafiament de les neozelandeses i com van viure un moment icònic per al rugbi espanyol en el Mundial.

"A la haka els vaig dir: ‘Accepto el repte’"
2
Es llegeix en minuts
Fermín de la Calle
Fermín de la Calle

Periodista

Especialista en Esports

ver +

Diumenge es va viure un moment icònic per al rugbi espanyol amb la celebració de la haka neozelandesa davant les leonas, la selecció espanyola femenina. Una mena de fer cim a l’Everest pel que significava per a unes jugadores que han treballat molt per arribar a aquest moment. La internacional Lourdes Alameda, 34 anys, ho resumeix així: "Jugar contra les black ferns és un somni complert perquè vol dir que hem arribat al millor torneig i ens enfrontem a les campiones del món. Això no passa a la vida de tots els esportistes i a nosaltres ens ha passat. Ens sentim molt afortunades. Jo almenys ho sento així, afortunada d’haver-ho viscut amb les companyes i envoltada d’una grada espanyola impressionant".

La selecció havia preparat a consciència el moment de la haka, com confessa a EL PERIÓDICO Alba Capel: "Anàvem mentalitzades per a la haka perquè dissabte ens va reunir en Juan (el seleccionador). Vam veure la haka totes juntes en una habitació amb els llums apagats per parlar cara a cara de què sentíem i de què en volíem fer. La reflexió general va ser que la haka ens feia saltar espurnes. Una dosi de ràbia per dir: ‘Tu et prepares per a la batalla, però jo ja estic a punt’. Una vegada en el camp, quan vaig veure la haka, les vaig mirar fixament als ulls i els vaig dir: ‘Jo també us vull desafiar. Accepto el repte’".

Alameda també es refereix al significat especial que ha tingut aquest moment: "El fet de tenir la haka davant i tota aquesta gent donant-nos suport a la grada va ser com tenir una jugadora 16 al camp. Aquell instant a la línia de deu metres amb la haka al davant justifica tots aquests entrenaments, aquest sacrifici, aquelles vacances perdudes i aquelles setmanes sense saber quin dia era. Tot allò cobrava sentit amb això. Veure aquesta força a les seves cares ens va connectar i vam respondre: ‘Venim a desafiar-vos, acceptem el repte’. Estic molt orgullosa de l’equip i del que vam fer".

Notícies relacionades

Lourdes afegeix un factor que ho va fer encara més especial: "Van venir totes les meves excompanyes del Sanse, i de Geològiques, la universitat on vaig començar a jugar al rugbi. Compartir-ho amb aquesta gent va ser un plus i un extra. Tant de bo m’hagués pogut quedar una estoneta en aquells moments, prémer el pause i continuar vivint aquest instant. Estic plena de felicitat".

Després va començar el partit, en què Capel revela que va disfrutar molt malgrat l’enorme exigència imposada per les neozelandeses: "El partit va ser intens, però com a equip estàvem molt unides i no ens importava el marcador (54-8 va ser el resultat final). No ens importaven els punts o els placatges que portéssim perquè sempre tiràvem endavant. Va ser un desafiament dur, que vaig viure amb molta eufòria i tant ens feia el rival perquè nosaltres volíem donar-ho tot. No oblidaré mai la sensació que vaig sentir des que vam saltar al camp".