La festa sense fi del 10

El campió continua amb la mateixa voracitat en un partit estrany que es va acabar a la primera meitat amb el 0-2 i les dues expulsions mallorquinistes: Morlanes i Muriqi. El Barça va viure en camp contrari del Mallorca, amb onze jugadors. I amb nou, és clar, a més d’exercir la pressió com si s’hi jugués la vida. I se l’hi jugava tal com va demostrar Lamine Yamal amb el seu golàs, el 0-3, empipat com estava amb Jan Salas.

EL LÍDER INVENTA I MARCA.

Abans del gol, i això que amb prou feines portaven set minuts de partit, Lamine Yamal tenia decidit muntar una festa a Mallorca. Una festa gens privada. Abans del 0-1, el nou amo del 10 va portar pel territori de la perdició Mojica, el lateral esquerrà del conjunt d’Arrasate. Ara un túnel, ara un parell de dríblings, per dur-lo a l’estrès defensiu en cada acció. Va ser llavors quan va decidir no entrar Lamine, lluny, suposadament, d’una perillosa àrea d’influència.

Mojica es va equivocar i va portar a la condemna el seu equip. Va concedir uns imprudents centímetres a l’estrella blaugrana, que es va inventar una monumental centrada capaç de burlar tota l’espessa defensa del Mallorca. De sobte, la pilota, aparentment innòcua i còmoda al flanc dret, va sobrevolar tota l’àrea de Leo Román per arribar al cap de Raphinha. Els extrems es van connectar per a alegria del Barça. Tot i que ell no estava gens content fins que en el temps afegit va fer el 0-3. Un dels seus gols. Va ser en el novè xut ja amb la gent abandonant deprimida Son Moix quan va aconseguir un cop amb l’esquerra imponent. Una meravella. El 10 va fer l’assistència i golàs.

FERRAN PRIMER REMATA I DESPRÉS PREGUNTA.

El partit estava completament a les mans de l’equip de Flick. Tenia autoritat en el joc, dominava tots els registres, interpretava el que demandava el joc a cada moment. La tarda transitava de manera plàcida a Mallorca fins que un xut de Lamine Yamal va topar amb el cap de Raíllo. A partir d’aquí es va desencadenar l’escàndol perquè l’equip balear va reclamar que la jugada s’aturés. José Luis Munuera (abans conegut com a Munuera Montero) no ho va fer per a desesperació del conjunt local. Qui no va errar va ser Ferran Torres, el nou suplent que es comporta gairebé sempre com un titular.

Va mirar de cua d’ull Munuera, i al comprovar que no prenia cap decisió amb Raíllo, estirat a terra, va exercir dignament el seu ofici. O sigui, va agafar aquella pilota que semblava que no volia ningú i va firmar una imponent canonada amb la cama dreta. Els dos primers xuts del Barça, dos gols. Un exercici de contundència espectacular. Una diana, la de Ferran, que ni tan sols va celebrar, expectant com estava amb l’àrbitre. Després, 21 xuts del Barça, cap gol. Fins que cansat d’aquesta ineficàcia va aparèixer Lamine amb el 0-3.

ESTRENA TRANQUIL·LA (I ACCIDENTADA) DE JOAN GARCIA.

Notícies relacionades

Lamine imposa entre el tumult

Un partit de 42 minuts

El debut va ser tranquil. Tot just una parada i a un xut de no res de Muriqi que només el va obligar a flexionar els genolls i col·locar les mans al davant del seu cos imponent. Un xut de no res senzill, una parada fàcil per al nou guardià de la porteria del Barça. La tarda era tranquil·la, tot i que, alhora, també era accidentada. Accidentada perquè abans de començar el partit va patir una luxació en un dit de la mà esquerra que li va haver de ser recol·locat per Ricard Pruna, el metge de l’equip. Va iniciar el partit amb tota normalitat sense notar molèsties en aquesta mà, que va quedar ben adolorida.

Després, i quan Muriqi va posar en perill la seva integritat, va tenir valentia amb una encertada sortida fora de l’àrea per evitar el perill. No va fallar en el joc amb els peus. Va fer 16 passades i totes 16 van ser bones: el 100% d’encert.