La Lliga del 10

El 10 blaugrana pertanyia a Ansu Fati i el 10 blanc ha sigut de Luka Modric al llarg de 13 anys. Els nous noms multiplicaran per milers les vendes d’aquestes dues samarretes, un fet que expandirà la rivalitat dels clubs, la dicotomia entre els ídols –¿es pot ser fan de Lamine Yamal i Mbappé alhora com no es podia ser de Messi i Cristiano alhora?– i la competència comercial de Nike i Adidas.

L’insolent Lamine Yamal es va asseure al tron reservat a Mbappé l’estiu passat. Un menor d’edat va trencar totes les convencions liderant un Barça condemnat a recollir les engrunes que li deixessin. Hansi Flick va pilotar aquest projecte tan ràpidament, amb tanta fiabilitat i amb tanta bellesa, que els pronòstics estan tenyits de blaugrana.

El Barça va arrasar el Madrid –quatre victòries en quatre clàssics, dues en les finals de la Supercopa i la Copa del Rei– amb un futbol imparable, fins al punt que Florentino Pérez va decidir posar fi a la gloriosa era Ancelotti buscant un efecte amb Xabi Alonso com el que va causar Pep Guardiola quan va aterrar al Camp Nou. Que, per cert, reobrirà les seves portes al setembre després de dos anys d’obres encara inacabades.

27,5 milions, una ridiculesa

Flick ja té construït el Barça, malgrat que continua encara sense diners per als ornaments. Ben just ha invertit 27,5 milions, una ridiculesa, per fitxar tres jugadors. Alonso ha gastat 167,5 milions en quatre, tres dels quals defenses, foradat com va quedar el Madrid en els clàssics (16 gols encaixats). Tampoc li ha faltat res a Simeone, el més longeu de la Lliga (13 anys i mig), que ha repartit 172 milions en set reforços.

L’inici del campionat es va fixar per a avui amb el Girona-Rayo Vallecano, amenaçat amb una temperatura sufocant. El Barça debutarà demà a Mallorca, diumenge s’estrenaran l’Atlètic i l’Espanyol i fins dimarts caldrà esperar l’aparició del Reial Madrid.

Notícies relacionades

Lamine Yamal es destapa per anar al Bernabéu

La doble estrena de Rashford

Hi haurà innovacions, que en el futbol no sempre generen efectes positius. La possibilitat que el Vila-real-Barcelona es disputi a Miami desperta més oposició que no pas entusiasme. Només aplaudeixen els tresorers dels dos clubs. Ni als jugadors els entusiasma ni els tècnics tampoc ho aproven ni de bon tros agrada als aficionats, encara que els del Vila-real tinguin el viatge pagat.

Tampoc agrada al Reial Madrid, per oposició al Barça i a Javier Tebas, i això ja és més seriós. Res canviarà. Sempre hi haurà discussions i queixes, atacs i reclamacions, polèmiques i enfrontaments en la Lliga del 10.