Una reflexió americana

El 2008, la carrera per a la presidència dels Estats Units va acabar amb la victòria del candidat demòcrata Barack Obama per sobre del republicà John McCain. Gairebé deu milions de vots van marcar la diferència entre un i l’altre. Obama era i és un expert comunicador que va assentar la seva victòria després d’una pregunta que va fer reflexionar la classe mitjana americana: "¿Està vostè més orgullós del seu país que fa quatre anys, durant els quals ha governat George Bush? Si no ho està, voti’m, i aquí remarem tots perquè així sigui".

Si, per exemple, demà al matí se’ns presenta Alan Pace als seguidors periquitos i ens fa una pregunta semblant a aquella: "¿Està vostè més orgullós del seu equip que fa quatre anys, durant els quals ha presidit l’entitat míster Chen Yansheng? Si no ho està, que sàpiga que aquí remarem tots per canviar el rumb". Per començar: no és que a Alan Pace li puguem donar o retirar el vot, perquè no escau i, a més, no hi ha eleccions al màxim accionista fins que ell o el seu grup inversor decideixin vendre’l a un altre.

Només amos de l’emoció

Perquè si demà al matí un empresari dels Emirats Àrabs s’enamora de l’RCD Espanyol i li ofereix 500 quilos pel club al senyor Alan Pace i per poder portar-ne la gestió, que ningú dubti que Pace el vendrà. En principi això no passarà. O sí que passarà. No ho sabem. L’única veritat és que nosaltres no tenim res a dir ni en les grans ni en les petites decisions, perquè és que el club és d’ell. Que mai se’ns oblidi això. El sentiment, la història, els tres estadis en els quals ens hem emocionat i enfadat... Tot això és nostre, tan sols pertany a la nostra gestió emocional.

Notícies relacionades

Ter Stegen es nega a firmar l’informe mèdic de la seva lesió i agreuja el seu pols amb el Barça

Aquest Barça crema

I si demà passat ve un tio d’Austràlia a substituir Garagarza, doncs vindrà. I si diumenge Alan Pace decideix vendre Javi Puado al Roma (compte, que els italians li van darrere i pot passar), doncs ho farà. Ens agradi o no. Com cantaven Serrat, Ana Belén, Víctor Manuel i Miguel Ríos... "El gusto es nuestro".

El club és d’Alan Pace. I nosaltres, ¿què tenim.