Mànigues arremangades

Reuters

¿Recorden quan jugàvem sense rumb i no hi havia manera d’embastar tres jugades seguides, sense mirar amb desesperació cap al cel? Això va passar, però avui no ens permetem romantizar el caos i desordre o tornarem enrere. Sí, avui tenim un futbol meravellós. Hi ha plantilla. Hi ha cos tècnic. Hi ha una direcció esportiva que, amb llums i ombres, ha aconseguit una cosa que feia anys que no entrevèiem... També continuem sent "més que un club", tenim valors singulars i som garants de la llibertat i una cultura, però, sisplau, pengem per un temps tot això a la paret del museu i posem-nos amb urgència a pencar als despatxos. Al llarg de la història, massa sovint, hem aconseguit ser molt club per a tan poc equip. ¡Avui som molt equip! ¡Funcionem com un gran club! ¿Sacrificarem el moment per no revisar amb detall pressupostos, no fixar-nos amb zel i recel en els partners o proveïdors que ens serveixen, no saber amb serietat el calendari real d’una obra capital o qui atén el nostre primer capità, avui del tot rebotat, més enllà d’interessos i campanyes sospitoses de qui ens vol mal? Ha arribat el moment de la gestió. Sí, aquesta paraula pesada i cansada. Però que, mira tu, és la que manté dempeus i invulnerables els grans clubs europeus mentre aquí continuem debatent si venem el 10% d’una cosa o el 15% d’una altra sense ser del tot conscients del que representarà en el futur.

Notícies relacionades

Els que valentament es van presentar per netejar el detritus heretat de Bartomeu guanyant amb amplitud i amb excel·lència les eleccions ja saben que no és moment de bolos ni de vacances, sinó que és moment d’arremangar-se, de bombetes d’oficina enceses, de cafès i d’aconseguir enamorar mercats que continuen sense caure rendits als nostres braços.

Avui, els petits asseguren el present, ha arribat el moment que els grans, d’una vegada, garanteixin el futur. És moment de talent i ciència, no d’obediència, moment de batalles i d’armers, no de palmers.

Temes:

FC Barcelona Josep Maria Bartomeu

Inicia sessió 0 Comentaris

Kilian Jornet, als 38 anys, se sincera: "Hi va haver mesos en què no pagava el lloguer per poder córrer"

Laporta a tot arreu