Deixo Suïssa orgullosa d’aquest equip

Em sento molt orgullosa d’aquesta selecció. Tot pot semblar negre i òbviament és dolorós, però caure a la final d’una Eurocopa contra Anglaterra és una cosa amb què ni tan sols somiava fa uns anys quan el 2017 vaig jugar la meva última Euro amb la selecció. I és que el que està fent aquest equip traspassa tot l’imaginat. Han fet un pas més enllà i aquesta ensopegades no ha de ser una excusa, sinó un argument.

Fa uns anys era impensable veure una Espanya tan forta com la que vam veure a Suïssa. Ja no només a la final, sinó en un torneig on ha sigut la selecció que millor futbol ha desplegat. Cert és que no val amb això, que per molt que el futbol sigui magnífic, la pilota ha d’entrar. És el que defineix partits, com la final. Però no per això cal deixar caure en l’oblit allò pel que s’ha lluitat i com s’ha fet.

Espanya arribava a aquesta Eurocopa com a favorita i no només ha aconseguit demostrar per què ho era, sinó que ha fet del seu vestidor un fortí que ha travessat qualsevol dubte. I aquesta també és una gran victòria. Com a grup, i elles mateixes ho han dit en diverses ocasions, han fet pinya. Han confessat que la plantilla d’aquest torneig ha sigut un grup fort, unit, on hi havia bon rotllo. I això ho hem vist sobre el verd. Ens han contagiat aquesta alegria, aquesta força per fer les coses. I això no és cap bestiesa. Perquè la il·lusió i l’emoció s’han transmès cap enfora.

Ha sigut una Eurocopa amb molts llums. Però també algunes ombres. Ha demostrat que aquesta selecció està creixent, però que queda camí per recórrer. I això no és dolent. Ensenya que els passos fets van en la direcció correcta, però que cal continuar caminant.

Ens hem trobat rivals que ens han posat les coses molt difícils. I, malgrat que Espanya ha dominat i jugat millor, amb això no n’hi ha hagut prou per emportar-se el trofeu. Cal millorar l’efectivitat, però això no ha d’entelar tot el que aquest equip ha crescut quant a maduresa i tenacitat en un gran torneig com aquest.

Notícies relacionades

Florentino Pérez s’escuda en Xabi

Com rendirà Alcaraz sense Ferrero

Marxo de Basilea absolutament orgullosa d’aquesta selecció. Del que han aconseguit malgrat no tornar a Espanya amb el trofeu. Tots els que som fora, els que hem compartit vestidor amb elles i també els que no, ens sentim orgullosos del que han fet. Del que representen dins i fora del camp. Perquè els títols importants són el que sortiran als llibres d’història, però també ho farà el que han aconseguit, els murs que han fet caure i tot el que ens han demostrat.

Aquesta Eurocopa ha de servir com un argument, un exemple, que quan es donen els recursos i les eines, es poden fer grans coses. I això no va de títols o de trofeus, de reconeixements o guardons, va del que aquest equip ens ha ensenyat a totes. Que quan caus t’aixeques. Quan et diuen que no, els demostres que sí. Que, malgrat que les coses es posin difícils, sempre hi ha un pas més que fer per acostar-te al teu objectiu. I, malgrat la derrota, és el que van fer a Suïssa.