Rodri, l’objectiu prohibit per al Madrid

L’interès de Florentino Pérez per Rodrigo Hernández va començar de manera casual. Més enllà de la vàlua futbolística del centrecampista, algú va comentar que el jugador continuava viatjant recurrentment de Manchester a Castelló per acabar la carrera d’Administració i Direcció d’Empreses a la Universitat Jaume I, i aquell detall va quedar gravat a foc a la memòria del dirigent.

A Pérez li va agradar la determinació del centrecampista madrileny per concloure els seus estudis i des d’aquell moment va començar a mirar-lo amb altres ulls. Florentino l’havia vist jugar al Vila-real, però no li havia prestat especial atenció. Va ser el seu aterratge a l’Atlètic el que el va convertir en un jugador més reconeixible per al president blanc, a qui a més van informar que era madrileny, de Villanueva de la Cañada, i que havia començat al Rayo Majadahonda, d’on va ser captat per l’Atlètic.

"Bona planta"

Fonts del club apunten que a Pérez "sempre li ha cridat l’atenció la seva bona planta". Però alguna cosa va canviar quan algú del club li va revelar aquells viatges de Rodri a Castelló per acabar la carrera. Des d’aquell dia, el centrecampista va passar a ser observat amb "més estima" per Florentino. La seva sortida de l’Atlètic al Manchester va ser jalonada de crítiques entre la parròquia blanc-i-vermella, que el va titllar fins i tot de "madridista" en certs fòrums. Una cosa que el jugador mai es va molestar a negar ni confirmar.

Rodri va créixer exponencialment al costat de Guardiola i això el va convertir en el far de la selecció després de l’arribada de Luis de la Fuente. El d’Haro el coneixia a la perfecció, ja que l’havia tingut a les seves ordres des del 2015, quan es van proclamar campions d’Europa Sub-19 a Grècia amb el madrileny, que va ser Pilota d’Or del torneig, formant doble pivot amb Merino i amb el de la Rioja com a seleccionador. Florentino es va començar a interessar en el de Villanueva de la Cañada com un possible reforç després de la seva arribada a la Premier. Reunia trets que agradaven al president per donar-li galons en el relleu de l’exitós triplet format per Casemiro, Kroos i Modric.

I en els tres últims anys, cada vegada que es parla de migcampistes, Pérez reprèn la idea de Rodri. Carlo Ancelotti el va advertir de la necessitat de reforçar la medul·lar i va posar sobre la taula els noms de l’argentí Alexis MacAllister i de l’italià Sandro Tonali. José Ángel Sánchez en va informar al president, que no va fer ni el gest d’interessar-se pels recomanats pel tècnic de Reggiolo.

Rodri va comparèixer el dimarts 27 de març del 2024 al Santiago Bernabéu amb la selecció espanyola per disputar un amistós davant el Brasil de Vinicius sota el lema Una mateixa pell, amb l’objectiu de reforçar el compromís contra la violència i el racisme en el futbol. El centrecampista madrileny va ser dubte fins a última hora per al partit perquè 48 hores abans havia mort el seu avi, Noé Hernández. Es va desplaçar a Salamanca per acomiadar-se’n i dimarts el va honrar de la millor manera possible. Álvaro Morata, capità de la selecció i exjugador blanc molt castigat també pel madridisme, va tenir el detall de cedir-li el braçalet de capità i Rodri va honrar el seu càrrec amb dos gols, tots dos de penal. El problema és que la relació del Reial Madrid amb Rodri es va enterbolir a finals d’octubre de l’any passat. Tot estava a punt per a la proclamació de Vinicius com a Pilota d’Or a París, o almenys així ho havien deixat anar els agents del jugador al Reial Madrid i als mitjans, fins al punt que hi va haver portades que ho van anunciar i es va preparar una festa exclusiva amb esportistes de primer nivell mundial per festejar el guardó a la capital francesa per part de Roc Nations, l’agència del brasiler.

La frustració de Vinicius

Fins que una trucada va alertar els agents del jugador i el Madrid perquè el trofeu no acabaria a les mans del madridista, sinó en les de Rodri. El temor es va transformar en decepció i el matí del dilluns 28 d’octubre el Reial Madrid va tancar files amb el seu jugador. El viatge i la posterior celebració van quedar cancel·lats. Carlo Ancelotti (entrenador de l’any), Florentino Pérez, Dani Carvajal i la resta de jugadors nominats es van quedar a terra perquè el club va entendre la decisió com una falta de respecte cap al Reial Madrid i al jugador apuntant directament la UEFA, que va firmar un acord amb Amaury, amo de France Football, aquell mateix any.

De fons apareixia el cas Superliga. El guanyador va ser Rodri, de qui es van filtrar unes imatges al sopar de celebració en què el madrileny va festejar el premi entonant una cançó que esmentava Vinícius, cosa que va generar controvèrsia i crítiques. Mentre alguns ho van veure com una broma inofensiva en un ambient festiu, el madridisme ho va interpretar com una falta de respecte a Vinicius i al Reial Madrid. Però el brasiler va reaccionar amb esportivitat, va felicitar Rodri i va girar full.

Notícies relacionades

Sarina Wiegman, la dona de les finals

Una final per segellar una era

Florentino va voler mediar: "Té tot el carinyo i el reconeixement del Reial Madrid perquè es mereixia una Pilota d’Or, però no aquest any. Mereixia la de l’any passat, quan va guanyar el triplet i va marcar el gol decisiu de la final de la Champions". Aquelles paraules del president van rebaixar l’animadversió cap al jugador, que amb 29 anys té contracte amb el City fins al 2027.

Fins al punt que quan Florentino es va reunir amb Xabi Alonso va deixar clar que, després de desemborsar 200 milions per quatre fitxatges (Huijsen, Alexander-Arnold, Carreras i Mastantuono), el fitxatge del migcampista serà Rodri o no serà ningú. No vol mitges tintes com l’alemany Angelo Stiller, l’italià Nicolo Barella o el neerlandès Kees Smit. No convencen el dirigent. El seu elegit és Rodri i està disposat a esperar un any més per gastar-se un altre centenar de milions d’euros com va fer amb Jude Bellingham.