50 milions a partir dels 50 anys

Un sol cobrament pendent

La llibreta tenia una peculiaritat: només podia cobrar-se a partir dels 50 anys, ja que estava pensada per col·laborar en la seguretat econòmica futura dels esportistes, tots ells centrats exclusivament durant la seva etapa més jove en els entrenaments i competicions, cosa que feia pràcticament impossible dedicar-se a portar a terme uns estudis o carreres universitàries pensant en el futur, una vegada acabada l’etapa com a esportistes professionals.

Tot i que no hi ha dades oficials, dels 537 esportistes que es van guanyar el dret a tenir-la només en queda una per cobrar-la. Es tracta de Carolina Pascual, l’única medallista individual de la història de la gimnàstica rítmica espanyola, que va guanyar la plata a Barcelona quan acabava de complir els 16 anys. D’aquí a 11 mesos podrà accedir finalment als 420.000 euros que La Caixa li reserva a la seva Llibreta Campions.

La iniciativa va néixer el 1988, fruit de l’afany del llavors director general de La Caixa, Josep Vilarasau, i el president del Comitè Olímpic Internacional, Juan Antonio Samaranch, per estimular i incentivar els èxits de l’esport espanyol de cara a la històrica cita de Barcelona 92. La pluja de medalles (22, davant les quatre de Seül), que va superar totes les expectatives, va contribuir que la iniciativa de la caixa catalana es convertís en el projecte privat més important de l’esport espanyol.

Des de CaixaBank destaquen que l’objectiu del projecte era doble: "Estimular i reconèixer l’esforç diari dels esportistes col·laborant en la seva seguretat econòmica en el moment de la jubilació, en la majoria dels casos, no garantida per la seva activitat esportiva; i fomentar, incentivar i contribuir a l’èxit de l’esport espanyol entre els Jocs Olímpics de Seül-88 i Barcelona-92". Els dos objectius van ser aconseguits, i aquest cicle olímpic va servir per a l’enlairament de l’esport espanyol.

La mecànica era senzilla. La Caixa obria una llibreta a nom dels esportistes (inclosos els d’esports d’equip) que aconseguissin una medalla olímpica o quarts i cinquens llocs a Barcelona 92 i aquells que haguessin aconseguit medalles en campionats internacions en el cicle 1988-92, així com els que batessin un rècord d’Espanya, d’Europa o del món. En el moment en què complissin 50 anys podrien accedir als diners i decidir si cobrar-ho tot de cop o rebre pagaments periòdics, com qualsevol pla de pensions actual.

El valor de l’èxit

Notícies relacionades

Sense Juan Ayuso no hi ha paradís al Tour

Marc Márquez aconsegueix que els rivals el vegin imbatible

Un campió olímpic individual a Barcelona 92, com Fermín Cacho, Miriam Blasco o Martín López-Zubero, rebia 600.000 euros. Les plates es recompensaven amb 420.000 i els bronzes amb 300.000. En els esports d’equip, es repartien entre els seus integrants 1,2 milions (or), 800.000 (plata) i 600.000 (bronze) euros. Un campió del món accedia a 120.000 euros, el doble que els campions d’Europa durant aquells quatre anys.

En total, 537 esportistes es van guanyar el dret a accedir a una de les 676 Llibretes Campions al complir els 50 anys. Hi ha més llibretes que esportistes perquè La Caixa n’obria una per cada èxit aconseguit. S’estima que la judoka Miriam Blasco, amb tres medalles continentals, dos mundials i l’or olímpic en aquell període va ser l’esportista més recompensada per La Caixa tot i que, com és lògic, l’entitat bancària no ofereix dades dels seus clients. Per a alguns d’ells, els més exitosos, ha suposat la garantia d’una vellesa econòmicament tranquil·la. D’això es tractava.