El Massís Central només serveix perquè s’exhibeixi el rei del Giro

No hi ha temps d’aixecar el cap i veure l’imponent Puy de Dome, un escenari de guerres del passat, record a Jacques Anquetil i Raymond Poulidor, en el duel de 1964, el del segle passat. El Massís Central i els volcans d’Alvèrnia arriben un dia de certa frescor en el Tour, pel temps més primaveral que estiuenc i perquè Tadej Pogacar va deixar que el jersei groc se’l posés Ben Healy, l’irlandès de moda, que lluny de ser un home tranquil, ascendeix en l’agonia del seu pedaleig convençut que obtindrà el premi en la rifa del primer lloc de la classificació general.

La gran batalla s’aparca fins dijous quan Hautacam cridi a l’ordre. El Massís Central es va viure com una jornada de fuga en què la classe mitjana va tornar a ser condemnada per la dominant. Va guanyar Simon Yates, el millor en l’escapada del dia. I no és un gregari, per més que assumeixi aquest paper en el Visma de Jonas Vingegaard. És el vencedor del Giro, escalador de categoria, guanyador de la Vuelta del 2018 i tants altres èxits d’un cap a l’altre de la geografia ciclista.

Es va escapar per obrir camí a un presumpte atac de Vingegaard, però quan la fuga va sortir de mare, llavors els felins del pilot, els que ho devoren tot, els caníbals del ciclisme, unes vegades la UAE i d’altres el Visma, es van emportar l’èxit, els títols, tret del regal en groc que va rebre Healy, guanyador de l’etapa que va acomiadar Normandia.

El repte del Visma

El Visma presumeix que té un pla, una estratègia amagada, secreta per a la resta dels protagonistes, un objectiu que ha d’impulsar Vingegaard cap a una tercera victòria en el Tour. De moment, el projecte del conjunt neerlandès va sonar als focs artificials que es van llançar ahir a França per celebrar la Festa Nacional, el dia en què menys dorm el país i els bars obren fins a la matinada. Al Mont Dore, una costa ferotge, sense parar, una paret de tres quilòmetres, li va servir al Visma per anotar la primera victòria d’etapa, que no vol que sigui l’última, en el nom de Yates. Per darrere, en el grup de Pogacar, Vingegaard va comptar amb el suport dels ianquis de l’equip, Matteo Jorgenson i Sepp Kuss, que són els que miren d’aniquilar sense èxit Pogacar. L’únic que van aconseguir va ser treure de roda els que ascendien menys frescos pel Massís Central; entre d’altres, els espanyols Carlos Rodríguez, ara 12è de la general, i Enric Mas, que no es mou de la 13a plaça de la taula.

La primera etapa de muntanya es va resoldre en fuga i es va escapar del control de Pogacar, que va deixar estranyament el caseller en blanc i que rodarà per l’etapa trampa al voltant de Tolosa, demà després del descans de dimarts, amb menys treball, menys control i amb l’ajuda de l’EF, el conjunt nord-americà que controlarà el Tour perquè Healy arribi de groc a la capital occitana.

Però, de nou, es va tornar a apreciar allò de cada dia, allò de l’any passat, allò de sempre. El Visma busca guerra, però el Tour només crema si salta Pogacar. Llavors es destrossa tot, ciclistes endarrerits, que ascendeixen capcots, que es mouen sabent que la resistència només els permetrà perdre menys temps amb Pogacar, que, tampoc és una sorpresa, quan ataca sol li respon Vingegaard, però sense la capacitat, per ara, d’anar al contraatac; a roda, que ja és molt. Els dos, en l’ascensió final al Puy de Sancy, van tornar a rodar junts i si no van arribar a meta en parella és perquè van capturar Lenny Martínez, fill de Miguel, as de la bicicleta de muntanya i net de Mariano, contemporani d’Eddy Merckx, al qual van batejar amb el nom del francès de Burgos.

Lenny se sent una estrella rodant amb els asos del Tour, el dia que es va vestir amb les llunes que identifiquen el rei de la muntanya. Amb ells va arribar a meta. El van deixar passar primer. Ni a Pogacar ni a Vingegaard els va esprintar per la vuitena plaça. Ells volen guanyar el Tour, sempre amb l’avantatge al caseller eslovè.

Desena etapa

1. S. Yates (GB/Vis).............4.20.05 h.

2. T. Arensman (PB/Ine)..............a 9 s.

3. B. Healy (Irl/EF).......................a 31 s.

4. B. O’Connor (Aus/Jay)............a 49s.

5. M. Storer (Aus/Tud)...........a 1.23m.

General

1. B. Healy (Irl/EF)................37.41.49h.

2. T. Pogacar (Esl/UAE).............a 29 s.

3. R. Evenepoel (Bel/Sou).....a 1.29m.

Notícies relacionades

Serà per bé, ¿no?

L’Espanyol deixa enrere l’era de míster Chen

4. J. Vingegaard (Din/Vis).....a 1.46m.

5. M. Jorgenson (EUA/Vis)...a 2.06m.