"Medalla, nen i relax. Seria una passada"

Edu Lorrio (Madrid, 31 anys) atén EL PERIÓDICO poc després de finalitzar part de l’entrenament del dia en el CAR de Sant Cugat. "Avui toquen sis hores: quatre al matí i dues a la tarda", detalla tot just sortit de la dutxa. Lorrio analitza les opcions d’Espanya en el Mundial de Singapur, que comença avui. "Espanya lluitarà per aconseguir el màxim. Tenim un estil de joc marcat, dinàmic, amb un atac diferencial i una bona solidesa defensiva", analitza el porter, conscient dels "èxits passats" de la selecció: 16 medalles internacionals en el palmarès.

Quan se li pregunta pels rivals a batre, no titubeja: "Itàlia, Grècia, Croàcia, Sèrbia i Hongria". A la capital hongaresa, Lorrio va viure el "moment més bonic" de la seva carrera esportiva. A Budapest, el 2022, una parada seva va donar el tercer Mundial a l’equip de David Martín. Va passar a la final contra Itàlia, en la tanda de penals, va treure una mà que encara recorda a familiars i amics: "Feia anys que aconseguíem la plata i aquell triomf va ser la consolidació d’una generació". Igual com l’Europeu 2024 a Zagreb. El primer en la història de la selecció. Perquè, puntualitza, aquell títol va ser "un alliberament" i "una recompensa a l’esforç".

El porter coneix el significat de la paraula "sacrifici". Sent un adolescent, combinava la carrera de criminologia amb el waterpolo. Però llavors, va fer un gir "total" a la seva vida, després de graduar-se a la Universitat Rei Joan Carles. Va deixar Madrid, va venir a Barcelona i va fitxar per l’Astralpool Sabadell, el seu actual equip, després de passar primer pel CN Barcelona. "Va suposar viure sol, noves experiències i amics. Aquesta decisió em va ajudar a convertir-me en el que soc ara", rememora.

Emprenedor

Lorrio està esperant un segon fill. "És una il·lusió tremenda. Segurament neix en l’última setmana del campionat", explica mentre joguineja amb el seu anell de compromís. I afegeix: "Amb el waterpolo, sacrifiques gran part de la teva vida. Acabaré la meva carrera, imagino, amb 36 o 37 anys. He de treure el partit més gran a aquest esport, però també tenir un pla b de cara al futur". Perquè a més de porter, Edu Lorrio és un potencial emprenedor. Almenys, així ho expressa: "M’agradaria muntar alguna cosa pel meu compte. La meva família sempre ha sigut hostalera i aquest és un sector que m’agrada. Es podria dir que vaig néixer a la barra d’un bar", explica.

Notícies relacionades

Xabi Alonso trenca amb l’oficialisme d’Ancelotti i demana reforços després de quedar-se sense Zubimendi

El Barça posa màxima pressió a Ter Stegen per forçar la seva sortida

A Singapur, a més del canvi horari, s’haurà d’adaptar al menjar local. "Tinc bon paladar, però prefereixo el pernil al sushi", sentència, mentre diu que en el torneig estarà "sempre per i per a l’entrenador". "Sigui per parar un penal, com a Budapest, o jugar un últim quart com a Zagreb". I es defineix com algú disposat a "ajudar i no abaixar els braços".

Ho ratifica amb tres paraules: "Unió, companyerisme i compromís". Termes que també voldrà exemplificar després del Mundial. "El primer que faré serà veure el meu fill, si ha nascut. Si no, anar amb la meva dona a l’hospital. Després aniré a la platja a descansar amb la meva família". No obstant això, en aquesta combinació, encara falta un element per sumar. Una cosa que faci d’aquest descans unes "vacances somiades". Una mica com guanyar el Mundial amb la selecció: "Medalla, nen i relax. Això seria una passada", sentencia.