Trump, seguidor per interès de la Vecchia Signora

El futbol, o el soccer, no li interessa a Donald Trump més enllà de la relació de poder que li atorga. Al president dels EUA li importa la relació de poder que li concedeix que el seu país hagi de ser la seu dels grans esdeveniments esportius dels anys vinents, com el Mundial del 2026 de seleccions i els Jocs Olímpics de Los Angeles 2028. Tot en el republicà té a veure amb el profit que pot treure de cada acord. La bona relació que manté amb la FIFA de Gianni Infantino li permet colonitzar una modalitat que d’una altra manera li resultaria molt distant.

Dels Trump, el més interessat en el futbol no americà és Barron, el fill més jove, que té 19 anys i, per tant, representa un dels targets que el soccer europeu vol conquerir. L’interès real del petit dels Trump s’ha demostrat públicament. Anteriorment va transcendir que era al planter del DC United, on va jugar com a migcampista. El seu pare sempre ha esmentat aquesta connexió quan s’ha tractat de consolidar la connexió de la Casa Blanca amb un esport que per a ell és poder i que de cap altra manera no podria controlar. «El meu fill estima el futbol, tot i que no és gaire bo», va fer broma Trump en el sorteig del Mundial de Clubs. Però si el president ha d’elegir un equip perquè el visiti al seu despatx, aquest és la Juventus. Així va passar el 18 de juny, en un acte tan incòmode com surrealista.

Aquell dia, una expedició de la Vecchia Signora, acompanyada per Infantino com a mestre de cerimònies, va acudir a la Casa Blanca tot just unes hores abans de jugar el primer partit del Mundial. Entre ells, diversos jugadors nord-americans com Weston McKennie i Timothy Weah, baluards de l’equip. El primer, capità de l’equip italià, s’havia manifestat més d’una vegada en contra del reelegit president. Timothy Weah, capità de la selecció dels EUA, és fill de George Weah, l’única Pilota d’Or de l’Àfrica i expresident de Libèria, el país creat a l’Àfrica per allotjar-hi la població negra de territori nord-americà. Tots dos van mantenir una relació diplomàtica i cordial. Més còmoda que l’intercanvi entre els futbolistes de la Juve i Trump.

Interès empresarial

Notícies relacionades

El Barça fitxa el base argentí Juani Marcos fins al 2027

Alcaraz arriba al límit per esquivar la trampa d’un immens Fognini

«Per a mi va ser tota una sorpresa. Ens van dir que hi havíem d’anar i no vaig tenir pas opció de dir que no», va explicar Weah. «El president de la Juventus em cau molt bé», va deixar anar Trump. Per entendre aquesta afirmació cal furgar en la propietat de l’equip italià. John Elkann, nascut a Nova York, és director executiu d’Exor, el hòlding de la família Agnelli, propietària del club, però, sobretot, de Fiat Chrysler Automobiles (FCA), una de les empreses automobilístiques més importants amb activitat als EUA. Elkann també és president de Stellantis, nascut de la fusió amb PSA (Peugeot-Citroën) el 2021. Exor també controla mitjans italians com La Repubblica i La Stampa.

La indústria automobilística ha sigut una prioritat des de sempre per a Trump i un dels sectors en què ha aplicat més proteccionisme. Algunes de les marques de FCA com Chrysler, Dodge, Jeep i l’esmentada Ram són emblemes nacionals d’un país que ha vist com una part de la seva producció s’ha deslocalitzat a mercats més competitius com Mèxic i la Xina. Tot i això, la relació dels Agnelli amb diversos governs com el de Henry Kissinger sempre va ser estreta. El magnat fundador de Fiat i l’expresident es consideraven «amics per excel·lència». La bona relació s’ha mantingut fins al president, quan Trump va qualificar Elkann com «un empresari fantàstic».