Apunt

¡Que no els entabanin!

¡Que no els entabanin!

Ricardo Larreina / Afp7 / Europa Press

1
Es llegeix en minuts
Lluís Carrasco
Lluís Carrasco

Publicista

ver +

Nico Williams marxa de Bilbao i de l’Athletic, que el va fitxar al seu dia, per anar a Barcelona i al Barcelona, que el fitxa ara. Uns expliquen que deixa la ciutat del Nervión pel seu clima (una de les característiques més pertorbadores), amb pluges freqüents, cel ennuvolat gairebé permanent i una humitat que amara fins les aletes del Guggenheim. Que potser ho fa perquè Bilbao, malgrat els seus esforços per reinventar-se, encara arrossega certes càrregues que la fan poc atractiva, amb barris enfosquits, mal connectats i envellits on la bonica arquitectura tradicional i funcional ofega de vegades una estètica més acollidora, o perquè passejar per algunes zones pot resultar incòmode amb voreres estretes, trànsit dens i una hostilitat geogràfica, amb costes interminables com a Otxarkoaga o Rekalde, que dificulten el somieig evasiu. Diuen que no sigui per la seva cultura social, que tot i que rica, de vegades resulta tancada i poc donada al contacte confiat. D’altra banda, altra gent, també malpensada, defensa que Nico fuig cap a Barcelona perquè ofereix una experiència urbana més harmònica i vibrant. Perquè la ciutat respira Mediterrani amb una llum daurada que banya la capital catalana des del Gòtic fins al Tibidabo, amb àmplies avingudes poblades d’arbres que conviden a perdre’s sense pressa ni destí. Que ho fa per les seves tardors coloristes, hiverns suaus, primaveres bullicioses i estius llargs banyats per platges afrodisíaques. Per la seva barreja de tradició, cultura i vida social eclèctica. Per la seva oferta d’avantguardisme gastronòmic i aquesta actitud cosmopolita que fa que un se senti barceloní (i barcelonista) des de la seva arribada.

Però oblidin-se’n... Menteixen tots. Nico ni se’n va ni arriba per tot això. Ho fa perquè vol formar part de la història del Barça. Ho fa perquè vol guanyar, vol brillar, destacar i enamorar com van fer abans, referents mundials com Cruyff, Maradona o Messi. Ho fa perquè sap que aquí el futbol és una tela, la pilota el seu pinzell i ell sempre va somiar ser artista.