Foscor i llum

Vivim temps foscos en què ens hauríem d’enrojolar al mirar-nos al mirall. Temps d’intransigència, violència i egoisme que ens impedeixen, ja no aplaudir, sinó ni tan sols respectar el creixement dels que tenim al nostre voltant si aquest creixement no és en clau de les nostres afeccions i d’acord amb els nostres desitjos. Joan, Nico, vosaltres no sou el problema, ni el problema ni la propietat de les grades, i molt menys esclaus dels que les habiten. Lluiteu per elles, patiu per elles, ploreu i rieu per elles, però sou lliures. Lliures de caminar, lliures de lluitar i lliures de créixer, i tot i que sembli increïble... ¡lliures de fer-ho per vosaltres i només per vosaltres!

Però aquests dies, no tot és foscor. La professionalització del futbol no només es mesura al camp, sinó també als despatxos. En aquest sentit, el FC Barcelona ha fet un pas important amb la incorporació de Gabriel Martínez com a nou responsable de comunicació del primer equip, un especialista amb formació, trajectòria i un profund coneixement del sector. En un país on, massa vegades, els càrrecs es reparteixen per amiguisme o per acontentar palmers, apostar per un perfil contrastat, tècnic i qualificat és un senyal clar de serietat i també d’alleujament.

Llum enmig de l’opacitat

Notícies relacionades

María Torres, karateka: "A casa estiro més la corda que al tatami"

Parlem de ‘Huijsenbauer’

Gabriel Martínez no actua de cara a la galeria, de verb fàcil. Gabi (com li agrada que li diguin aquells que aprecia) és un professional amb estudis específics, experiència il·lustrada i una visió estratègica del que significa comunicar en una institució global, i el Barça no és un club de futbol: és l’orgull d’un poble i la primera marca d’un país amb un abast internacional que requereix una exposició precisa, coherent, planificada i exemplar.

El cas de Gabi Martínez és llum enmig de l’opacitat. Humilment, crec que, amb ell, el president Laporta incorpora l’executiu més oportú i brillant des que vam guanyar les eleccions ja fa més de quatre anys, i tot i que amb cert retard, ho fa, ja veuen vostès, en la posició més necessitada, transcendent i sensible. Enhorabona.