Xabi busca un ‘Xabi’ per a un Madrid que manté els vicis

L’empat del Reial Madrid en el debut de Xabi Alonso com a tècnic blanc va ser més descoratjador que no pas una altra cosa. El tolosà encara no ha pogut imprimir el seu segell a un equip que manté els vicis de l’etapa final de Carlo Ancelotti, i a això s’hi afegeixen moltes incògnites.

Xabi no té elements, ni per quantitat ni per qualitat, per desplegar la seva idea de joc. Les lesions de Carvajal, Militao, Rudiger o Alaba el van obligar a renunciar a un dels seus trets identitaris: la línia de tres al fons. Per això el seu habitual 3-4-3 o 3-5-2 es va convertir en una convencional defensa de quatre que de seguida va evidenciar un secret de domini públic que el club i el seu entorn mediàtic miren de blanquejar: Alexander-Arnold no defensa, no ha defensat i no defensarà perquè té instint ofensiu. Trent va ser el jugador que més duels va perdre i més pilotes va entregar al rival; en canvi, era qui feia més passades en el tram final del camp. No és lateral; és carriler. I això el condemna quan ningú li vigila l’esquena.

Alonso va ser més preventiu que proactiu. La idea era utilitzar la pilota com a tallafoc, cosa que explica que Alexander-Arnold i Fran García entressin per dins per generar superioritat a la sortida i minimitzar els riscos. El de Tolosa confiava a dominar la possessió i el joc. Al Reial Madrid, però, li va assaltar la impaciència i els seus jugadors, fruit de l’instint vertical de l’era Ancelotti, es van cansar de perdre pilotes durant la primera part, en la qual només el neerlandès Huijsen va oferir una actuació solvent.

Vinícius i Rodrygo, ‘out’

I en la pressió alta l’equip va treballar de manera descompassada i va ser torejat pel bon peu dels jugadors de l’Al-Hilal. A més, al mig del camp va quedar clar que ni Tchouaméni ni Valverde són el Xabi que bsuca Xabi. I Bellingham continua desorientat perquè ja fa temps que jugant a ser Kroos va deixar de ser Jude.

Notícies relacionades

El Barça s’encalla a Londres

Al Barça de Pascual li sobren tres dècimes a Istanbul

Vinícius (40 intervencions en 80 minuts) i Rodrygo (39 en 65) van ser els jugadors que menys van intervenir. Desconnexió que és un luxe que no es pot permetre amb els laterals per dins i els carrils oberts per a ells. S’hi va afegir la fatalitat del penal fallat, el setè error dels últims 19 llançaments. Amb Arda va millorar la imatge, però encara sense seduir.

Quan Xabi recuperi la seva línia de tres, tot recuperarà sentit. Trent estarà cobert i Huijsen empenyerà els migcampistes endavant, que faran acostar Bellingham a l’àrea. Però Xabi continua sense trobar el seu Xabi. No hi ha un Kroos, un Pirlo o un Pedri al voltant per festejar el futbol.