Xabi Alonso no canvia la cara del Madrid i ensopega en el seu debut

Bono va aturar un penal a Valverde en el temps afegit del duel contra l’Al-Hilal. Els blancs es van avançar a Miami, però l’avantatge els va durar poc. Mbappé no va jugar ni un minut.

Xabi Alonso no canvia la cara del Madrid i ensopega en el seu debut
2
Es llegeix en minuts

S’havia creat tal expectació amb el debut de Xabi Alonso a la banqueta, amb vídeos, tablets i clips aïllats d’entrenaments que la seva estrena amb el Reial Madrid s’anunciava com un invent nou. Però en el curt temps que porta, el tècnic basc no ha aconseguit canviar la cara d’un equip al qual continua faltant-li futbol pels quatre costats. Una generació de joc que només assegura, avui dia, Modric, davant la incompareixença de Bellingham o Vinícius. Va fer mèrits Gonzalo, amb un gol inicial respost amb un penal de Rúben Neves (1-1). Va fallar Valverde el seu en el temps afegit.

Xabi Alonso va sortir amb un 9 insospitat, com Gonzalo, que va demostrar una aposta inicial per la pedrera. Tot i que era l’única opció davant un febril Mbappé i un lesionat Endrick. De partida, un 4-3-3 canònic que va permetre el debut de Huijsen i Trent. Hi ha coses que no es canvien tan fàcilment, com el miratge de la pressió del Madrid després del primer grupet de conjura en anys.

L’Al-Hilal va buscar ràpid el mal d’esquena dels laterals. Un d’ells, Fran García, conegut, tant per als seus com per a Simone Inzaghi. L’ex de l’Inter, també debutant, va dissenyar un pla per buscar la superioritat contra un lateral que hauria de ser reemplaçat pel desitjat Álvaro Carreras. La necessitat més gran del Madrid és el futbol, sense el qual hi han ensurts com el de Lodi.

Groga per a Vinícius

Va ser un gol en clar de joc que va fer veure les carències defensives de Trent, que, com de costum, va ser molt més encertat en atac. Facundo Tello va marcar terreny amb Vinícius, que va ser sancionat amb groga després de simular. El partit era un encreuament d’instruccions des de la banqueta i entre els jugadors, mancats d’acoblament i finor. El que més quilòmetres va acumular fins a la pausa d’hidratació va ser un hiperactiu Xabi Alonso, que va respirar al veure com Gonzalo definia una contra a batzegades que va redreçar Rodrygo amb una gran assistència.

¿Tranquil·litat? Cap, perquè abans del descans, Asencio va cometre una pena màxima a l’agafar la cintura del rival. El desenllaç oposat als assajos de megafonia, en els quals es va provar la comunicació de la decisió arbitral amb: "Penal per al Reial Madrid". Va encertar Ruben Neves, enganyant Courtois. El belga va veure la mort als talons al tall del descans amb una definició d’Al-Dawsari.

Xabi Alonso va remoure les entrades de la seva aposta inicial, retirant Asencio per donar entrada a Güler a la recerca de tenir la pilota. Ho va fer a costa de retardar Tchouaméni. El mateix recurs que Ancelotti. El turc va sortir elèctric i va colpejar el travesser en la seva primera acció. El Reial Madrid volia recuperar la seva condició d’equip superior.

Modric, reclamat

Notícies relacionades

L’Al-Hilal li va regalar per complet la possessió a partir de l’hora de joc i es va encaixar en un pam de terreny, a l’espera d’una oportunitat aïllada. Els canvis van acabar dient més del partit que el partit en si mateix, amb Rodrygo i Trent com a sacrificats. No oferia massa resistència el rival, però homes com Vinícius i Bellingham estaven totalment desencertats.

El públic reclamava amb raó Modric. Al final, el pla de sempre: una genialitat o un penal com el que va fallar Valverde per enterrar la il·lusió del madridisme.