Els Yates, els millors bessons de la bici

Diu la llegenda que només la mare era capaç d’identificar els fills bessons Simon (el gran, per minuts) i Adam, de cognom Yates, tots dos de professió ciclista, 32 anys fins al 7 d’agost. Tots dos sumen 14 llocs entre els 10 primers de les grans rondes per etapes des del 2016. Simon Yates, vencedor del Giro, compta a més amb el triomf de la Vuelta el 2018; Adam va ser tercer en el Tour del 2023; un (Simon) serà el gran gregari de Jonas Vingegaard i l’altre (Adam), el principal bastó de suport de Tadej Pogacar. Estarà en joc el triomf al Tour 2025.

Els Yates han trencat una tradició ciclista. En el costum que els germans es dediquin a l’esport de la bici, sempre n’hi havia un de bo i un altre de no tant; Coppi (Fausto i Serse), Bobet (Louison i Jean) i més recentment Induráin (Miguel i Pruden) passant pels Lejarreta (Marino i Ismael), els Gorospe (Julián i Rubén), els Jalabert (Laurent i Nicolas) o els Quintana (Nairo i Dayer). Els Yates es porten bé, s’entrenen junts a Andorra i són figures en el pilot contemporani. Els millors bessons de la història.

Fins que a Adam li va caure a sobre l’arc de l’últim quilòmetre en la setena etapa del Tour del 2016 corrent tots dos en el conjunt australià de l’Orica era impossible endevinar qui era un i qui l’altre. Només les sabatilles, de diferent color, permetien saber si el que pedalava era Simon o Adam, a qui li va quedar una cicatriu al rostre de per vida a causa de l’incident a la ronda francesa de fa nou anys. Es recorda un dia Simon, poc abans de la pandèmia. Entrenava a Andorra, a la bella carretera que serveix per descobrir la vall d’Incles, entre el Tarter i Soldeu. "¿Simon o Adam?", se li va preguntar al corredor, que, somrient feliç que algú l’hagués identificat de manera parcial, va respondre: "Simon".

Gregari i cap de files

Adam se’n va anar el 2021 a l’Ineos, equip amb què va guanyar aquell any la Volta. Simon va seguir a l’Orica, avui Jayco, i tots dos es van escapar junts en la primera etapa del Tour del 2023, la que va començar i acabar a Bilbao. Eren germans però rivals i la recompensa, a part del triomf del dia, era també el primer jersei groc del Tour. Va guanyar Adam, suposadament amb millor salari (uns dos milions d’euros) com a gregarari de Pogacar que el seu germà Simon com a cap de files del conjunt australià. Van arribar a París en tercera i quarta posició i fins i tot va semblar en la penúltima etapa que Adam i l’UAE empenyien Simon perquè no cedís el quart lloc de la general en l’última etapa de muntanya. Coses de bessons, es va comentar.

A Roma, Adam ni va voler amagar l’alegria per la victòria del bessó. Es van fotografiar junts i mentre un vestia de rosa l’altre corria amb unes ulleres d’idèntic color en reconeixement al germà. Serà bo veure com treballen per als seus líders en el Tour. El Visma va fitxar Simon per ajudar Vingegaard, tot i que en el fons quan la parella entrena junta a Andorra, al marge de la resta del centenar de professionals que resideix al Pirineu, fa la sensació que són dos germans cicloturistes que han sortit a la carretera a relaxar-se mentre parlen de les seves intimitats.

Notícies relacionades

El Barça arrenca el ‘sí’ de Joan García i es disposa a pagar els 25 milions de la seva clàusula de rescissió

El FC Barcelona, sota amenaça de sanció de la UEFA per tornar a vulnerar les regles financeres

Dos germans que van agafar camins diferents després de la pandèmia. Adam era el que destacava a l’hora de guanyar etapes i carreres d’una setmana. Simon, en canvi, semblava que ja havia perdut l’olfacte ciclista per sumar rondes per etapes i buscava, per exemple, al Tour, els triomfs d’un dia al fer gala de la seva qualitat com a escalador, tot i que de fet són dos corredors semblants que poden fer bones cronos i disposar d’un dia d’èpica en les clàssiques.

Però mai s’ha vist Simon tirant per agafar Adam o viceversa; en tot cas, sí que es recorda el gran treball d’Adam perquè el seu germà guanyés la Vuelta del 2018. Ara, en un mes, s’entregaran per Vingegaard o Pogacar. Ningú espera que es trenqui el llaç familiar. Ni de bon tros.