Simon Yates, el triomf del més espavilat de classe

Simon Yates ha guanyat un Giro per sorpresa. No era ni el primer en els pronòstics ni en les apostes. Va anar a Itàlia a rodar i a veure què passava, perquè el Visma el va fitxar aquest any perquè fos l’home clau a la muntanya del Tour, però no per guanyar-lo, sinó per recolzar Vingegaard gairebé fins a la més costeruda línia de meta.

Ha triomfat al Giro per diverses circumstàncies essencials. La principal, la intel·ligència per no posar-se nerviós, deixar passar etapes, córrer tapat dins el gran grup sense perdre temps i esperar la pujada al coll de la Finestre per posar la carrera de cap per avall. Va aprofitar els descartats dels que van sortir de Tirana, on va començar la prova, amb l’etiqueta de favorits, especialment Primoz Roglic i Juan Ayuso, caiguts en el combat per la victòria.

Ha sabut treure rèdit de l’horrorosa tàctica de l’UAE, dels dubtes inicials amb Ayuso, del tebi suport al ciclista alacantí i de la inexperiència d’Isaac del Toro per maniobrar correctament en la pujada decisiva a fi de conservar el mallot vermell. El ciclista mexicà té 21 anys. És molt bo. Serà –si ja no ho és– una figura, però no tots els corredors d’aquesta edat tenen la frescor i la maduresa d’un Pogacar o un Evenepoel.

Notícies relacionades

Les víctimes demanen quatre anys de presó per a Raúl Asencio i 58.000 euros d’indemnització per la difusió de vídeos sexuals

Lamine Yamal: «Ara només la meva mare em pren com un nen»

Simon Yates ha guanyat el Giro –triomf d’Olav Kooij a l’esprint en l’última etapa celebrada a Roma– perquè, a més de reunir les dues virtuts essencials per triomfar en una carrera –atacar amb força i ser el més espavilat de la classe–, ha comptat amb l’equip que no falla mai tàcticament, que surt sempre al pas de la tradicional improvisació ciclista i que té a les seves files el corredor que voldria tenir qualsevol cap de files: Wout van Aert.

Yates, amb 32 anys, ha guanyat un Giro en què no era favorit. Ara complirà l’acord del seu fitxatge pel Visma a l’incorporar-se a un elenc de figures que té qualitat per fer almenys tremolar Pogacar en la ruta del Tour (del 5 al 27 de juliol) sempre que Jonas Vingegaard tingui el cap i les cames del 2022 i 2023, quan va arribar primer a París. A part del seu servei, el corredor danès comptarà amb Van Aert i el nord-americà Matteo Jorgenson (vencedor de la París-Niça). Molta qualitat.