Laporta es presentarà a unes eleccions que no avançarà

La segona presidència de Laporta ha avançat a batzegades, entre alguns èxits esportius, conflictes en diferents fronts, sospites de males praxis i crítiques a la sensació d’improvisació que ha desprès en moltes decisions.

Però en aquests moments tot això queda sepultat per l’efervescència d’un equip que ha seduït el planeta futbolístic i que ha generat uns nivells d’identificació social que possiblement no es veien des de l’extraordinària etapa de Pep Guardiola.

Sensible a les crítiques

Laporta salta i disfruta al ritme de la percussió de Hansi Flick, que ha liderat una revolució impensada amb tants nois de La Masia. La seva elecció com a substitut de Xavi Hernández no hauria pogut ser més encertada. I al president cal atribuir-li, aquesta vegada sense el consell de Johan Cruyff, el mèrit d’apostar per un entrenador conformista amb el planter que se li oferia i ambiciós en els objectius.

Pot ara el mandatari tornar a ventar allò que es va presentar per tornar l’alegria al barcelonisme. I pot també ajustar alguns comptes. Les crítiques, malgrat la seva capacitat de resistència, li han fet efecte. Sobretot les internes, tot i que li resulti més rendible parlar de conspiracions externes. Res el va desgastar més que l’atropellat procés d’inscripció de Dani Olmo i Pau Víctor. El CSD el va salvar del reglamentarisme de LaLiga.

Guanyar o no la Lliga no hauria canviat la postura de Laporta d’optar a la reelecció, ja que dessitja veure acabat el Camp Nou. Però els èxits del Barça de Flick, tant els trofeus com la manera d’aconseguir-los, han impulsat les ganes del dirigent de seguir en un càrrec que l’omple vitalment.

"Home, sí, és clar", va contestar sobre si compareixerà en la pròxima cita a les urnes. "Veig que hem aconseguit els resultats que volíem, estem treballant molt bé i hem pres decisions molt difícils que de vegades no s’han comprès", va dir ahir a Rac1 i Catalunya Ràdio amb la veu afectada per la falta de son.

"Considero que aquest projecte mereix tenir continuïtat. Hem pres decisions amb valentia, coratge i controvertides i hem sabut tirar endavant, també per frenar aquesta campanya de desprestigi institucional que s’ha instal·lat en alguns sectors, sobretot en els rivals. La inscripció de jugadors va ser un calvari per la violència amb què van reaccionar els que no volien que ens sortissin bé les coses. Tot això, i molt més, em dona forces per continuar", es va endinsar en aquest estil tan seu de fondre l’autoreivindicació amb el victimisme agressiu.

En aquest sentit, el màxim dirigent va assegurar que no avançarà els comicis presidencials, previstos per al 2026. La idea d’aprofitar el vent a favor del rendiment esportiu planava en alguns fòrums barcelonistes. "No, no soc avantatgista. Sempre he intentat complir els meus mandats en la mesura que m’han deixat. Convocaré eleccions quan toqui, segons els estatuts", va concloure.

Fe en Flick i en Lamine

Notícies relacionades

"¿La plata europea? Continuo sent el mateix pringat"

L’Alcaraz més "intel·ligent" se cita amb Sinner en la final de Roma

En les entrevistes, Laporta va posar en un altar Flick –a saber quant li deu perquè es pugui presentar a la reelecció amb les màximes possibilitats de guanyar– i va confirmar que les negociacions per a la seva renovació estan més que avançades. L’alemany conclou el seu contracte el 2026, l’any de les eleccions. És possible que l’oficialitat arribi la setmana vinent o després de l’última jornada.

Tampoc va dubtar del futur blaugrana de Lamine Yamal, que aquest estiu serà major d’edat i firmarà un contracte que estarà més conforme amb les seves prestacions. Flick i Lamine seguiran. ¿I Laporta? A ningú escapa que, si les eleccions fossin demà, completaria el trident.