Festa, puros i el clan del Bicing

Els futbolistes del Barça, a qui el tècnic Hansi Flick va ordenar que toquessin el dos de la gespa de l’RCDE Stadium davant la probabilitat d’un tumult, es van alliberar encara més a les catacumbes del camp. A Lamine Yamal li van llançar diverses ampolles des de la grada després del seu monumental xut del 0-1 i de quedar-se amb els braços oberts davant els seguidors de l’Espanyol. Així que va posar la música perquè la resta ballés, saltés i cantés. Flick, tan feliç com mesurat, deixava el protagonisme per als seus jugadors. I Pedri, un dels jugadors més estimats de la plantilla, va acabar sent mantejat.

Però la festa no es va acabar aquí. Després d’haver arribar a la Ciutat Esportiva Joan Gamper, on mig miler d’aficionats esperaven per aclamar els campions de Lliga, Copa i Supercopa d’Espanya, els futbolistes van pujar als seus cotxes. I Alejandro Balde, un dels més actius, no va tenir objeccions a sortir pel capó i, amb el tors despullat, unir-se a l’èxtasi col·lectiu.

Els membres de la primera plantilla, ben aconsellats pels assessors clàssics, se’n van anar cap al Twenties, que abans era la discoteca Nick Havanna del carrer Rosselló. Dani Olmo, Eric Garcia, Pedri i Iñigo Martínez van anar abans a l’Hospital de Barcelona per veure el seu company Ferran Torres, operat dimecres d’apendicitis. Cap inconvenient van tenir a deixar els cotxes allà, al pàrquing, i agafar les bicicletes del Bicing per anar-se’n de festa tan contents i continuar la nit.

Notícies relacionades

"¿La plata europea? Continuo sent el mateix pringat"

L’Alcaraz més "intel·ligent" se cita amb Sinner en la final de Roma

Marc Casadó va fer el que li demanava el cos. Se’n va anar a Canaletes entre les desenes d’aficionats que aguantaven de matinada. Va haver de sortir d’allà com va poder, i escortat. La vella guàrdia, és a dir, la directiva, havia optat abans pel clàssic Luz de Gas. Allà va estar Joan Laporta una mica més d’una hora, on va ser rebut i acomiadat a la porta com si fos un messies. Els directius van fer portar fins allà rèpliques dels títols aconseguits, perquè convenia fer-se les fotos necessàries. Ja al Twenties, amb els jugadors, el cos tècnic de Hansi Flick, familiars, amics i saludats, a Laporta se li va fer de dia.

Tot i que res com el community manager del Futbol Club Barcelona, que, juganer, no va tenir cap mena d’objeccions a mostrar el porter Wojciech Szczesny fumant un puro i mirant a càmera. Una estona abans, al jardí profanat per Lamine, el polonès havia salvat dos gols contra l’Espanyol. Només li va faltar replicar allò que deia Sara Montiel quan li criticaven que fumés aquests havans que Hemingway la va ensenyar a adorar: "¿Per què no prohibeixen el fum dels tubs d’escapament dels cotxes?". Szczesny estava en pau.