La bufetada de sempre

La vida es complica en el panorama periquito. Quatre derrotes consecutives en un termini de 18 dies han tornat la incertesa a un Espanyol que no pot badar gens. És veritat que segueix cinc punts per sobre del descens i que la seva imatge d’ahir va ser convincent, però hi ha combinacions diabòliques que el portarien a Segona. Si el Leganés suma els sis punts contra el Las Palmas i el Valladolid, que ja han baixat, això obligaria l’Espanyol a aconseguir almenys una victòria, ja sigui a Pamplona o en el tancament a casa contra el conjunt de Diego Martínez, per evitar qualsevol sorpasso.

El somni de liquidar la permanència conta el Barça va quedar en això, en un somni bonic que no es va poder fer realitat. Passen els anys i aquest èxit no acaba mai d’arribar. És la victòria impossible d’un Espanyol que ha rebut 14 vegades a la Lliga el Barça des de la inauguració del seu temple el 2009 amb un balanç de sis empats i vuit derrotes, incloent-hi la d’ahir a la nit.

Conscients de la necessitat de canviar el rumb de la història i evitar la bufetada de sempre, els jugadors periquitos van complir el desig del seu entrenador i van encetar el derbi amb la intensitat de les seves millors actuacions a casa. El quadre blanc-i-blau en va tenir dues de fantàstiques per avançar-se, però Urko va rematar desviat en la primera i Puado, el pitxitxi i capità, va topar amb l’arquer Szczesny, que va protagonitzar una de les seves millors intervencions en aquesta inesperada etapa com a blaugrana.

Ambient convuls

Aquesta posada escena es va veure alterada per la incertesa que envoltava les grades per l’atropellament massiu viscut als voltants de l’estadi i que va causar diversos ferits en una prèvia del xoc massa convulsa. Aquesta tensió es va traslladar a les grades i a la gespa amb una lluita que l’Espanyol va mantenir equilibrada fins a la mitja part.

Amb 34.283 espectadors en un estadi gairebé ple de gom a gom, la resistència periquita es va acabar quan el geni Lamine Yamal va clavar la pilota a l’escaire. Ni tan sols Joan Garcia, el millor porter del campionat, va poder evitar la catàstrofe. La seva volada va ser insuficient. El pla de Manolo va rebre un cop ben dur amb el gol. La muralla que va resistir tot el xoc contra el Madrid va ser enderrocada per l’estrella blaugrana. El triomf davant el quadre blanc es va gestar gràcies a un esforç increïble de l’equip que va trobar recompensa amb el gol de Carlos Romero al minut 85. Contra el Barça no va ser possible, però els blanc-i-blaus van donar la cara fins a l’últim sospir, fins i tot amb un menys per la vermella a Cabrera.

Notícies relacionades

Laporta, salvat i impulsat per Flick

La colla de Lamine enterra el dol que va deixar l’adeu de Messi

També era el primer derbi a Cornellà del tècnic periquito, que va provar totes les fórmules possibles per segellar la salvació i evitar la victòria del Barça. A Manolo no se li pot retreure gairebé res. Hi està deixant l’ànima per complir un objectiu que segueix a un pas ben curt des de fa setmanes. A la llotja, juntament amb Salvador Illa, hi havia un personatge del tot inesperat, Chen Chuanghuang, fill del president i màxim accionista del club. L’actual CEO de Rastar Group figura des del març com a conseller de l’Espanyol, amb plens poders legals i mercantils en representació de l’entitat.

El gol de Fermín va posar fi a les il·lusions periquites en una altra nit desgraciada. El Barça va celebrar el títol sense cap més ensurt. Algun petit frec entre jugadors i poca cosa més. "Felicito l’equip, el club i els fans. És increïble el que hem fet, sobretot en la segona part de la Lliga, en què no hem perdut ni un partit", va assenyalar Hansi Flick, que va destacar el plantejament de l’Espanyol. "Sabem què va passar aquí fa dos anys. Volíem deixar aviat el camp i celebrar el títol a dins", va afegir l’alemany. "El resultat no ha sigut just, és una pena. Hem tingut ocasions per merèixer almenys l’empat", es va lamentar Manolo, que també va tenir una petita topada amb Lamine. "Li he dit que deixés de tirar-se", va indicar.