El que de veritat importa

El que de veritat ens ha d’importar aquest dijous als periquitos és guanyar el partit, celebrar la victòria i regalar una botifarra a la Segona Divisió. I aquí acabaria l’article. Però em vaig comprometre amb Albert Guasch i Paco Cabezas a escriure regularment 2.000 caràcters. Gràcies de nou, amics i col·legues, per l’oportunitat i per donar visibilitat al RCD Espanyol en un diari generalista.

Fa unes quantes setmanes vaig decidir no anar a l’estadi a veure l’Espanyol-Madrid perquè em temia la golejada. Diguin-me cagat, mancat de fe o poc compromès. En la prèvia tots aplaudíem un empat amb les orelles i no obstant vam guanyar el millor Reial Madrid de la temporada quan ningú ho esperava, el del mes de febrer.

Ara venen els culers a celebrar la Lliga al nostre temple i si poden, a fer-nos-en set. Normal. Ni és una profanació, ni és una humiliació, ni és una falta de respecte: es diu rivalitat i transparenta una realitat tan inequívoca com que, tot i que diguin que som insignificants, ens tenen molt en compte. Les seves burles i menyspreus públics són constants perquè és fàcil fer llenya del pobre, tot i que en realitat diu molt dels valors de qui l’exerceix.

Ens voldran guanyar a casa, de la mateixa manera que a nosaltres ens satisfà recordar-los el Tamudazo o el Delapeñazo. Insisteixo: es diu rivalitat, demostrada també per la seva part, quan fa dos anys Araujo ens mostrava amb els seus dits el camí de Segona, o els impresentables de Jordi Alba i Ferran Torres es burlaven de la qualitat futbolística d’Óscar Gil des de la banqueta. Lleig. Molt lleig.

Notícies relacionades

Pedersen suma la seva tercera victòria en el Giro

"La Titan té una cosa que fa que sempre vulguis tornar"

Tractant-se d’un partit que s’ha declarat d’alt risc, tan sols espero seny per part de tothom: per la nostra, sapiguem que ens queda un partit a casa (Las Palmas) i seria contraproduent jugar-lo a porta tancada pel fet que avui tres poca-soltes llancin quatre encenedors.

Si guanyem, ho celebrarem en gran, molt en gran, al santuari. I si perdem, en el minut 85 ens n’anem cap a casa, es queda l’estadi buit i es fonen els ploms.