El que de veritat importa

El que de veritat ens ha d’importar aquest dijous als periquitos és guanyar el partit, celebrar la victòria i regalar una botifarra a la Segona Divisió. I aquí acabaria l’article. Però em vaig comprometre amb Albert Guasch i Paco Cabezas a escriure regularment 2.000 caràcters. Gràcies de nou, amics i col·legues, per l’oportunitat i per donar visibilitat al RCD Espanyol en un diari generalista.

Fa unes quantes setmanes vaig decidir no anar a l’estadi a veure l’Espanyol-Madrid perquè em temia la golejada. Diguin-me cagat, mancat de fe o poc compromès. En la prèvia tots aplaudíem un empat amb les orelles i no obstant vam guanyar el millor Reial Madrid de la temporada quan ningú ho esperava, el del mes de febrer.

Ara venen els culers a celebrar la Lliga al nostre temple i si poden, a fer-nos-en set. Normal. Ni és una profanació, ni és una humiliació, ni és una falta de respecte: es diu rivalitat i transparenta una realitat tan inequívoca com que, tot i que diguin que som insignificants, ens tenen molt en compte. Les seves burles i menyspreus públics són constants perquè és fàcil fer llenya del pobre, tot i que en realitat diu molt dels valors de qui l’exerceix.

Ens voldran guanyar a casa, de la mateixa manera que a nosaltres ens satisfà recordar-los el Tamudazo o el Delapeñazo. Insisteixo: es diu rivalitat, demostrada també per la seva part, quan fa dos anys Araujo ens mostrava amb els seus dits el camí de Segona, o els impresentables de Jordi Alba i Ferran Torres es burlaven de la qualitat futbolística d’Óscar Gil des de la banqueta. Lleig. Molt lleig.

Notícies relacionades

Elena Congost: "Després dels Jocs he tingut un càncer, dos avortaments. Somio tenir més fills"

Pascual celebra la seva tornada al Palau amb un triomf treballat

Tractant-se d’un partit que s’ha declarat d’alt risc, tan sols espero seny per part de tothom: per la nostra, sapiguem que ens queda un partit a casa (Las Palmas) i seria contraproduent jugar-lo a porta tancada pel fet que avui tres poca-soltes llancin quatre encenedors.

Si guanyem, ho celebrarem en gran, molt en gran, al santuari. I si perdem, en el minut 85 ens n’anem cap a casa, es queda l’estadi buit i es fonen els ploms.