Ancelotti mor fidel a si mateix

Quan els jugadors del Reial Madrid van sortir de l’hotel per pujar a l’autobús rumb a La Cartuja, l’afició present a Sevilla va començar a corejar "¡sí que es pot!". Curiós. Era la mateixa arenga que havia protagonitzat, tot just 10 dies abans, la rebuda als blancs en el Bernabéu per a l’eliminatòria de la Champions contra l’Arsenal. Curiós perquè, llavors, el Madrid tenia davant de si un mur en forma de 3-0. Corresponia a aquell dia aquest "¡sí que es pot!" que apel·la implícitament a la consecució d’una gesta, a un fenomen que es considera improbable. No tant a Sevilla, en una final que arrencava amb 0-0.

Tenien, sent justos, arguments per sentir-se així també aquest dissabte. Tant pel rendiment recent de l’equip d’Ancelotti com pels dos precedents del curs contra el Barça, resolts amb sengles golejades en contra. Fins i tot el propi Carletto ho sentia, aprofitant la precarietat física de Mbappé per disposar una carcassa de quatre centrecampistes. En realitat, és el que sempre li ha demanat el cos, però el tècnic ha cisellat la seva carrera prioritzant els desitjos de qui mana al club que li paga. No li ha anat malament així, tot i que en les últimes setmanes pugui semblar el contrari.

Els seus canvis van funcionar

Al contrari del que havia passat en els altres partits clau del curs madridista, Ancelotti va anar a la final de Copa valent i intervencionista. Fidel a si mateix. En el descans no va sumar un davanter més al donar entrada al ranc Mbappé, sinó que va retirar del camp un Rodrygo que fa setmanes que està desaparegut en combat. I 10 minuts després va dipositar la seva confiança en Arda Güler, que va respondre en el camp millorant amb escreix la prestacions d’un Ceballos encara curt de forma després de la seva lesió. Però sobretot, va aconseguir que els seus jugadors mostressin aquell mix de "cap, cor i collons" que els havia reclamat sense èxit en el duel davant l’Arsenal. Notes ja per al futur del Madrid, en el qual no hi haurà el seu entrenador.

Sabia Ancelotti, ho sap des de la debacle soferta contra l’Arsenal, que el seu futur està escrit. Que, arribats a aquest punt, no té res a perdre i potser això és el que el va empènyer a ser genuí i tan fidel a si mateix com és capaç. "En la segona l’equip ha competit bé i va fer el que havia de fer. Vam estar molt a prop. Cal continuar lluitant i lluitant, no hi ha res a retreure a l’equip", reivindicava després, des de les tripes de La Cartuja.

El dubte del Mundial de Clubs

Tot va cobrar la forma de ranera espasmòdica d’un projecte esgotat pel desgast, les lesions i el pes de les jerarquies. Ancelotti, tret de sorpresa, esgotarà LaLiga, almenys mentre el Madrid tingui opcions de guanyar-la, però la sensació imperant és que ja no dirigirà l’equip blanc en el Mundial de Clubs el juny vinent.

Notícies relacionades

Joan Garcia i la selecció

Shengelia liquida el Maccabi en un Palau sense públic

"Ens ha faltat molt poc, hem estat molt a prop", es lamentava el tècnic italià, a qui el Brasil apressa per tal que es converteixi en el seu nou seleccionador al més aviat possible. Tot apunta que així serà. L’emissari de la seva federació, Diego Fernandes, es va deixar veure a La Cartuja, perquè res hi ha tancat encara.

Amb tot, encara queda la lluita per LaLiga, per difícil que sembli ara mateix, tenint en compte els quatre punts que el separen del Barça. Més després de llegir l’acta del partit, en la qual l’àrbitre va recollir l’expulsió de Rüdiger per "llançar un objecte des de l’àrea tècnica sense arribar a tocar-me", remarcant que "va haver de ser subjectat per diversos membres del cos tècnic, mostrant una actitud agressiva". Va demanar perdó a les seves xarxes l’alemany, però difícilment la sanció sigui inferior a quatre partits (poden arribar a 12), que compliria en LaLiga. Una dificultat més per a un equip que suplica pel final del curs.