Kounde decideix una final apoteòsica

L’angoixa ja havia sigut intensa la vigília, quan durant vuit hores el Reial Madrid va amenaçar amb no disputar la final de Copa si la Federació no s’avenia a canviar el cos arbitral. Una vegada des del club blanc van acceptar que, amb el Rei Felip VI a la llotja i 65.000 espectadors a La Cartuja, la plantada definitiva no es donaria, quedava llavors atendre la reacció dels àrbitres. Tant de Ricardo De Burgos Bengoetxea, el jutge principal que, abans d’un dels dies capitals de la seva carrera esportiva, es va posar a plorar; o de Pablo González Fuertes, el responsable del VAR y que amb més amargor es va queixar dels vídeos de Real Madrid TV amenaçant fins i tot amb una vaga. Només De Burgos pot saber si tot allò va condicionar un arbitratge en el qual sempre va fer la sensació que es resistia a acostar-se el xiulet als llavis per si se’ls abrasava. La pressió era màxima i els crits de les aficions en un estadi en flames, insuportables.

Perquè amb 2-2 al marcador i en el minut 96, Rüdiger va arrossegar el turmell de Ferran Torres. González Fuertes no va avisar De Burgos. Just després, l’àrbitre principal veia penal en una entrada d’Asencio a Raphinha. Semblava convençut fins que, des del VAR, el van convidar a fixar-se que no hi havia contacte. El drama podia seguir fins a la pròrroga.

Abans, els blaugrana ja havien protestat una agafada a l’àrea de Ceballos a Cubarsí quan aquest es disposava a rematar un córner que va morir al pal. I els madridistes van veure com després que Iñigo Martínez enderroqués a Vinícius i De Burgos s’afanyés a assenyalar penal, un segon després hagués de corregir per una clara posició de fora de joc. La nit es va endurir i Mbappé, en ple aixecament blanc en el segon temps i just abans de marcar l’1-1 de falta, va protestar perquè a De Jong no li havien mostrat la vermella per agafar-lo quan es dirigia a Szczesny. No era l’últim defensor. El focus només apuntava al xiulet.

No va ser una final senzilla per a ningú. El Barça es va trobar que, mentre l’entorn mediàtic li exigia un triplet, havia de correspondre a un favoritisme sempre espinós en duels en què les emocions pesen molt més que la pilota.

El gol inaugural de Pedri va néixer en una correcció d’un imperial Cubarsí i en una maniobra d’engany d’un Lamine tenyit de ros. "Quan la gent em mira, el que vol és veure a una estrella", és el que deia Marilyn.

Però allò no va servir perquè el Barça aconseguís desplegar la seva alfombra. El Madrid es va sublevar en el segon temps al compàs dels errors que va cometre Raphinha i gràcies als gols de Mbappé, que havia sigut suplent per uns problemes al turmell que no se li van notar després, i Tchouaméni. La pilota aturada com a turment blaugrana.

Tot i que l’equip de Flick es distingeix per un esperit de supervivència sovint incomprensible. Perquè Ferran Torres no havia apuntat a la final fins que, en el minut 84, va aprofitar un toc sublim de Lamine que ni Rüdiger ni Courtois van saber interpretar. Ja en la primera part de la pròrroga Ferran es va quedar a un pam de la glòria, i en la segona fins i tot va marcar en fora de joc.

La gran diferència respecte als altres dos clàssics del curs va ser que Ancelotti va reaccionar –Güler va millorar Ceballos– i el Madrid va saber aguantar el pols per obligar el Barcelona a serrar les dents fins a estellar-les. Araujo, Gavi i Fermín, últimes solucions de Flick, disfrutaven en l’agonia.

Notícies relacionades

El Barça atropella l’Atlètic i obre bretxa a la taula

El Hiopos Lleida assalta el Palau contra un rival sense defensa

Els jugadors estaven reventats a la nit. Vinícius, orgullós i perillós mentre va ser al camp, no va arribar a la pròrroga. Pedri, que va viure un intens duel amb Bellingham, també demanava tanda. Pitjor va ser allò de Mendy, en qui Ancelotti havia pensat per detenir Lamine Yamal i que amb prou feines va suportar deu minuts.

El gol de Kounde en el minut 116 va provocar la bogeria d’un Barcelona que va vèncer en el dramatisme mentre Rüdiger perdia els papers. El Madrid va anar cap a l’àrbitre. El Barça, a la seva grada.