Salvar el soldat Fati

Al darrere, a l’esquena, Ansu Fati porta el 10, la numeració més gloriosa del Barça, de la seva història. El número dels premis als jugadors que alguna vegada, i moltes vegades, han vençut el contrari en partits extraordinaris dels quals la vida ha sigut pròdiga de vegades i de vegades difícil, arriscada. Aquest 10 té obligacions i pot caure en qualsevol moment perquè el futbol és, també, càstig i oblit. Abans que toqui l’oblit, el tècnic del Barça va recollir el guant de Fati, enfadat en la seva enèsima suplència.

Notícies relacionades

L’Espanyol torna al groc per celebrar el 125è aniversari

El Marroc oposita a gran potència

La reacció del seu cap gran, que va donar llargues a l’enuig del futbolista, ha sigut molt diferent de la que es presumia: en lloc de deixar-lo un altre cop lluny de la llum de l’estadi, un altre cop sotmès a l’obligació de mossegar-se les ungles entre suplents, l’entrenador el va recuperar per a la història, i allà està, amb el seu número deu, tornant a explicar-li a la gent que segueix viu, que és allà per al que li demani l’avenir d’un equip que, aquesta vegada sí, és capaç d’oferir una segona oportunitat sobre la terra a aquell que, en un altre temps, semblava tan promissori que llavors, com ara, va tenir l’oportunitat de portar a l’esquena l’honor del deu.

Confesso que quan el vaig veure saltar al camp, confiat però també nerviós, em va recordar el noi que, en una de les seves primeres lesions llargues, vaig veure entrar i sortir diverses vegades a la porta de la seva fisioteràpia, a Madrid. En algun moment li vaig dir que jo era aficionat al Barça, que admirava el seu passat i li desitjava sort, és a dir, llarga vida, al seu avenir. Aquella vegada ell estava com desconfiat, semblava que la ràbia de ser lluny del camp li impedia tenir confiança en aquells intrusos que li donaven corda perquè estigués content. En una altra ocasió, vam tenir una conversa de futbolista a culer, i allà el vaig veure esperant la seva segona oportunitat sobre la terra. Després van passar les calamitats que l’altre dia el van fer sentir rabiós abans de temps, i ahir a la nit va tenir la seva nova oportunitat. Crec que el soldat Fati té ara motius, perquè ha demostrat que és capaç de ser una altra vegada aquell que es va guanyar el deu, de sentir que el Barça el salvarà, el salvaran els seus amics, i un amic gran, que és l’equip que surt al seu rescat.