El Barça sense atributs

Thilo Schmuelgen / REUTERS

Si el Barça fos un equip amb memòria, ahir a la nit l’hauria utilitzat per no caure en les entremaliadures que han fet de la seva història una èpica sense atributs. El que passa és que, en els últims temps, els d’aquesta temporada, gairebé tot conspirava perquè els nous grans, sobretot Pedri, resolguessin les carències de la majoria. Pedri, en aquest cas, va entrar tard, i sempre és tard per a Pedri, ja que el de Tegueste hauria de ser a l’equip des del principi, tot i que sigui com a amulet.

No va estar Pedri, doncs, el millor dels atributs del Barcelona tranquil, així que el Barcelona nerviós es va deixar endur pel 4-0 i va estar a punt de viure, en camp contrari, una altra versió del 0-4. La nervatura barcelonista es va posar al màxim, sense eficàcia ni convenciment, així que el més inspirador d’aquestes temporades va calmar els nervis, però no va poder contribuir a netejar les lleganyes d’un equip que semblava un mandrós a l’autobús.

Va ser a poc a poc una botiga de nervis que el Barça no va aconseguir dominar ni amb els millors de la seva plantilla. Veure que se’n va Lamine, i que també ho fa Lewandowski, observar que la defensa li explica al futur que necessita recanvis, explicar als que hem cregut que Raphinha és infal·lible que de tant en tant s’enreda fins i tot amb l’aire, és més insuportable que viure la pesadesa d’una derrota.

Notícies relacionades

El Barça va perdre per 3-1 en camp contrari. Un equip que té per objectiu guanyar el campionat més cobejat no pot jugar tan malament, ni tan a batzegades. És probable que hi hagi alguna raó per explicar aquest desaire, però ningú que tingui memòria de la temporada pot trobar les raons que hi ha darrere d’aquest desastre a mitges. L’equip va guardar l’equipatge que necessita per continuar competint, i és veritat que des que Pedri va entrar al fangar allà hi va haver aquesta sensació que les coses es poden arreglar, fer-se millor, fer més assenyat el dibuix humà que és un equip.

Però si la pròxima sortida, a LaLiga o a la Champions, o a la Copa, aquest Barça no s’arremanga les seves pors i els seus somnis (els somnis d’adormir-se, no de somiar) estarem en una costa avall en la rodada que no servirà ni per dibuixar la cançó de la por o de l’oblit.

Temes:

Barcelona Raphinha LaLiga

Inicia sessió 0 Comentaris

Sis partits de sanció a Rüdiger, que els aprofita per operar-se

Dembélé silencia l’Arsenal i acosta el PSG a la final de Múnic