Fermín, el majordom

El FC Barcelona compta amb un jugador que, ell solet, talla tant o més que Gavi, distribueix tant o més que Casadó, assisteix com s’esperaria de la millor versió de De Jong i té molta més arribada i gol que Pedri.

Un jugador completíssim, de tren baix i gran força motriu, una visió perifèrica poc freqüent i un nivell tècnic que escasseja en el futbol modern. Els seus gols de diumenge contra el València van ser d’una complexíssima execució i els va resoldre amb una sobradesa insultant. El primer, meravellós, creant-se l’espai en la medul·lar, amb un control gairebé d’esquena, adormint la bola al peu i amb el cos en ple salt per empènyer-la des de la vora de l’àrea i amb l’interior cap a l’escaire. I el segon, després d’un duríssim xut de Raphinha que repel·leix el travesser, des de 20 metres i sense deixar-la caure, connectant amb l’empenya de manera ferotge el fons de la xarxa. Una bogeria.

Notícies relacionades

Fermín es debat entre Chelsea i Barça

La mirada reverencial de dos campions que idolatren el professor Márquez

Aquest és Fermín. Un jugador amb un màrqueting personal que, com ell mateix, passa gairebé desapercebut, però amb un potencial infinit que convida a pensar en majúscul pel que arriba a passar quan ell és sobre el verd. Fermín té nom de majordom, però no s’equivoquin, majordom, que prové del llatí tardà Maior Domus (el principal de la casa), és un terme que poso sobre la taula en el seu sentit més elogiós i encomiàstic. Potser el majordom no té els galons de l’amo de palau, però sense ell, res funciona. El majordom és l’únic que coneix els secrets de la casa, les alcoves més clandestines i luxurioses, les amants més prohibides i fins i tot els fantasmes que s’amaguen en tot col·lectiu. Al majordom res se li escapa, i en realitat, i davant tanta mentida i postureig, és l’únic que sap exactament on es guarden les joies de la senyora.

Fermín és el majordom perfecte en el millor dels sentits, i en realitat, i de tota la casa, és l’únic que naixerà, habitarà i morirà en la propietat i per la propietat, mentrestant, meticulós, decideix qui viu i qui mor. I és que el majordom sol ser l’assassí...