El València de Lim encarna la distracció i caos del seu amo

El panorama societari del futbol espanyol resulta tan divers, fins i tot excèntric, que reuneix personatges singulars d’altres temps barrejats, això sí, amb la modernitat. Peter Lim podria ser al València el que va ser el polèmic Dmitri Piterman a inicis de segle a l’Alabès. Hi ha també multimilionaris que deixen una fortuna en un club i després ni el cuiden –Chen Yansheng encarna aquesta via a l’Espanyol– i nous actors que han aparegut en la indústria del futbol com el poderós City Football Group que tutela amb criteri la seva inversió al Girona.

Mentre llegendes del futbol, com ara Ronaldo al Valladolid, suposen el banderí d’enganxament per comprar un club en problemes i després l’acaben venent per optimitzar la seva inversió en el menor temps possible perquè ara el seu objectiu és ser president de la Confederació Brasilera de Futbol (CBF).

10 propietaris espanyols

Espanya és, així mateix, un país singular tenint en compte que hi ha quatre clubs que pertanyen als seus socis, després d’haver esquivat la conversió en Societat Anònima Esportiva (SAD). El Madrid, que planeja abandonar de la mà del reelegit Florentino Pérez aquest model, el Barça, l’Athletic i l’Osasuna pertanyen encara al vell futbol. La resta, o sigui 16 dels 20 clubs, tenen un amo.

I d’aquests 10 són propietari espanyol, per la qual cosa LaLiga no està exposada com passa amb la Serie A on nou equips tenen un patró dels EUA, incloent a grans com Milan, Inter o Roma. A Espanya només n’hi ha sis tot i que, a poc a poc, els diners nord-americans comencen a arribar.

Ha arribat tant al Leganés (Jeff Luhnow) com al Mallorca (Andy Kohlberg). Tot i que no resulta res comparable, per descomptat, a l’hegemonia dels EUA en la Premier, on posseeix fins a 10 clubs després de la recent compra de l’Everton, que s’afegeix així al Chelsea, Arsenal, Liverpool, Manchester United, Aston Villa, Bournemouth, Crystal Palace, Fulham i Ipswich Town.

Famílies històriques

A LaLiga encara dominen diverses famílies històriques. Així, hi ha els Roig al Vila-real, un model de gestió exitosa havent transformat un petit club d’una petita ciutat en una potència futbolística de primer nivell. Va ser el 1997, ja al segle passat, quan Fernando Roig va comprar el submarí groc, al que ha arribat a portar fins a la porta d’una final de Champions, a més de guanyar títols com l’Europa League.

No només això. S’ha convertit en un model a imitar per la seva exquisida cura amb la pedrera, a més de tenir un ull especial per detectar jugadors que després obtenen grans plusvàlues. ¿Què dir dels Gil? Al Metropolitano està assegut Miguel Ángel, el fill i hereu del convuls Jesús que va sacsejar la història de l’Atlètic. A Vitòria, per exemple, res passa sense el control dels Querejeta, que van començar aixecant el Baskonia al bàsquet per acabar adquirint l’Alabès.

Els Mouriño a Vigo

Notícies relacionades

Greu lesió de genoll de Christensen

El Barça acomiada l’any guardant-se Pedri per al derbi

Aquestes velles famílies cohabiten junt amb presidents que porten els seus clubs des de fa anys. Fa més de dues dècades que Ángel Torres va adquirir el Getafe. I allà segueix. Els Mouriño són els amos del Celta. Primer a través de Carlos Mouriño, el pare, que va comprar el club gallec el 2006. I des de fa poc més d’un any la gestió de l’entitat de Vigo està en mans de la seva filla Marian, sent, a més, l’única dona que ostenta aquesta responsabilitat en el futbol espanyol.

A Sevilla no hi ha mai tranquil·litat en el panorama accionarial. I menys al Sevilla, on Del Nido pare i Del Nido fill es barallen des de fa temps pel poder. En el Betis, i en la línia del que va ser i va significar Manuel Ruiz de Lopera, Ángel Haro es va convertir en el màxim accionista fa gairebé una dècada. Però res sintetitza millor la ruïnosa inversió estrangera en un club espanyol que el desgovern de Peter Lim, el multimilionari de Singapur que va comprar el València fa 11 anys. Ni trepitja Mestalla, convertit en un fòrum setmanal de queixa i protesta exigint-li la seva sortida. Ell no sent res i continua sent l’amo, a l’espera de trobar un comprador mentre el club es destrueix liquidant 11 entrenadors: Nuno, Gary Neville, Ayestarán, Prandelli, Voro, Marcelino, Celades, Javi Gracia, Bordalás, Gattuso i el destituït recentment Baraja per fer-li lloc a Carlos Corberán.