Els homes tripliquen les dones que agafen la bici per anar per Barcelona

¿És per l’home impetuós que no té en compte la temeritat de pedalar per l’Eixample? ¿És per la dona equànime que no se sent segura i que espera que hi hagi menys cotxes i menys velocitat en general? La mobilitat sostenible té nom de dona, però hi ha un entrebanc per resoldre que té a veure amb la sensació de fragilitat i la falta d’infraestructura. Són les coses de l’equilibri de poder en l’espai que és de tots.

Quan es parla d’urbanisme amb mirada feminista, a més del desig que els carrers siguin segurs, s’està fent un exercici de justícia social. Perquè, en els desplaçaments diaris, el percentatge de dones que van a peu (45,5%, segons dades de l’Ajuntament) és molt superior al dels homes (39,8%).

Elles caminen més. També per anar a agafar el bus o el tramvia i per baixar al metro, perquè el 39,5% d’elles utilitza el transport públic per només un 28,5% d’ells. La diferència més abismal va a bord d’un turisme i sobre una moto. El 29% dels homes es desplaça habitualment amb el vehicle particular, un percentatge molt inferior en el cas de les dones: un 13%.

La situació canvia radicalment quan s’observa el comportament sobre una bici o un vehicle de mobilitat personal (VMP). Un 5,7% del total de desplaçaments masculins es fan amb bicicleta o sobre un patinet elèctric, mentre que en el cas de les dones aquest percentatge cau al 2%. Una enquesta presentada fa un any pel Bicicleta Club de Catalunya (Bacc) corroborava aquesta bretxa de gènere i advertia que la diferència va en augment.

Les dones entrevistades per aquesta entitat als carrils bici eren el 35,9% del total el 2021, mentre que dos anys després eren el 32,6%. I no va ser una observació breu: entre principis de setembre i mitjans d’octubre del 2023 van ser analitzats 12.650 passos de bicis i VMP.

Bretxa de gènere

Notícies relacionades

Un Pogacar irreductible torna a guanyar en el Dauphiné

Dyego, jugador del Barça de futbol sala: "S’ha de treure la part romàntica de l’esport quan ets a la pista"

Això no significa que ara hi hagi menys dones que abans anant en bici. De fet, la mobilitat ciclista no para de créixer, però ho fa molt més per la part masculina que per la femenina, que, a menor ritme, també va cap a dalt. L’estudi del Bacc portava la firma de l’enginyer i expert en mobilitat Oier Martínez. Explicava a aquest diari que l’increment de la bretxa de gènere "és molt probable que tingui a veure amb la sensació de seguretat". O inseguretat, de fet: "Crec que reflecteix l’absència d’una infraestructura segura, pensada amb perspectiva de gènere i amb la visió 4-80". És a dir, tan apta per a un nen de 4 anys que va a l’escola pedalant com per a una persona gran que agafa el Bicing. "No és un tema de quantitat de quilòmetres de carril bici, sinó de qualitat".

És possible que el pla de mobilitat urbana 2025-2030, presentat dijous, ajudi una mica a fer que anar en bici per Barcelona sigui una experiència més segura. Per al pròxim quinquenni, l’Ajuntament de Barcelona té previst implantar 56 nous quilòmetres de carril bici (se superaran els 310) i es pacificaran 20 km més de carrers.