El Barça s’encalla en la vulgaritat
El Betis va empatar en el temps afegit després d’envestir l’equip blaugrana a la segona part (2-2). Les parades d’Iñaki Peña i l’orgull de Lamine Yamal gairebé rescaten un triomf que els barcelonistes no van merèixer a Sevilla.

Com en els temps de la Lliga de Xavi Hernández, el Barça semblava que s’agafés al porter i a la inspiració de l’estrella per reafirmar el liderat al Benito Villamarín. lñaki Peña va evocar el millor Ter Stegen i Lamine Yamal va posar el caràcter i el talent per estirar l’equip en els minuts d’ansietat. El Betis, però, va empatar en el temps afegit quan la victòria semblava lligada amb el nus de Ferran Torres (2-2). Ningú pot escriure que va ser una injustícia. L’equip andalús va envestir en la segona part el de Hansi Flick, que va ser expulsat per primera vegada a la Lliga espanyola. Això també va recordar els dies de Xavi.
Va aparèixer un Barça aboslutament descontrolat, vulgar, de males sensacions, que no va aconseguir donar continuïtat al seu joc i que fins i tot va flaquejar en intensitat i en els moviments sincronitzats d’escurçar els espais. Això sí, va tenir sort de no encaixar més gols. Sort o Iñaki Peña, gegantesc davant del Betis. El Barça ha perdut frescor. No s’agrada tant. Tot i així, l’empat no és un mal resultat davant l’artilleria que li va caure de les tropes de Pellegrini.
Al Barça canònic només se’l va veure de veritat en el gol d’obertura. Koundé, Lamine, Pedri, Koundé, Lewandowski. Tac, tac, tac, tac, tac. Combinació precisa i vistosa de quatre jugadors i cinc tocs. Jugar la pilota, aparèixer a l’espai i oferir línies de passada. L’essència del joc del Barça, manifestat en el gol del polonès. Flick no calia que expliqués res més a la mitja part. Només dir-los que es fixessin en ells mateixos i en aquell moment d’esclat, 6 minuts abans del descans. Els jugadors no ho van captar.
El Barça va anar aguantant el partit com un dinar de compromís, intervenint mínimament sense semblar absent. Alguna arribada a la porteria de Vieites, però sense sobresaltar el Benito Villamarín, excitat amb l’enlairament bètic.
En els dos primers minuts, el Barça es va salvar gràcies a Raphinha, que va donar una coça oportuna des de la línia de porteria després d’una rematada de Bartra, i a Iñaki Peña, que va guanyar un mà a mà a Abde. Es diu sovint que el porter alacantí no perd partits però tampoc guanya punts. Aquest se’l pot apuntar.
Des d’aquest doble ensurt, el Barça va obrir els ulls. El Betis no se’l pot derrotar adormit. Ha viscut millors èpoques sota el comandament de Pellegrini, tot i que despertarà. Fins i tot amb Vitor Roque, a qui se’l va intuir motivat. Com que és jove i s’ha dubtat del seu talent àmpliament, deixem-lo, que a aquesta fruita encara li falta temps per madurar. Tot i així, va intervenir amb determinació en el partit i va provocar el penal de l’empat a un. Per la seva vehement gesticulació, Flick va acabar veient la targeta vermella.
Mà dura de Peña
Com dèiem, el Barça no va obrir els ulls fins al gol de Lewandowski, però els va tornar a tancar al saltar al segon temps. El Betis va acumular quatre ocasions en 10 minuts després de la represa, tres de les quals a boca de canó, de les que després no deixen dormir l’atacant. En una, Peña va posar la mà dura davant d’una rematada seca de l’aspre Chimmy Ávila. El porter se’n pot apuntar un altre.
El Betis es va apropiar totalment del partit després del penal. Flick, des de la grada, va sacsejar l’equip. Com si pensés més en la cita de la Champions contra el Dortmund de dimecres, va treure alguns jugadors intocables, com Raphinha, Lewandowski, Olmo i Pedri. No va veure la necessitat d’administrar Lamine Yamal. Una sort per al barcelonisme.
Notícies relacionadesL’adolescent de 17 anys va començar a reclamar la pilota, a percudir per la banda, proveït d’una rebel·lia davant l’adversitat del tot emocionant. Cal atribuir-li bona part de la reacció del Barça. La passada a Ferran Torres per a l’1-2 va ser majestuosa. La tarda es va entristir amb el gol de l’empat d’Assane Diao, quan el triomf es palpava a la butxaca blaugrana. «Som capaços de jugar millor», va analitzar un decebut Flick.
El desembre no és el novembre «de merda». Però compte. El Barça va just de convicció.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Baixa natalitat La Universitat Pompeu Fabra explica per què és cada vegada més freqüent voler tenir només un fill
- Psicologia El pediatra Carlos González explica què passa si els pares discuteixen davant dels seus fills
- Desorientació i falta de solucions
- Estrena ferroviària Renfe inicia amb èxit les proves del nou tren de Rodalies sobre el traçat de la línia R1
- Els joves adults que viuen en parella cauen a la meitat en 50 anys
- Sanitat a Catalunya Un 56% dels nous metges col·legiats a Barcelona el 2024 són extracomunitaris
- Educació a Catalunya El curs 25-26 començarà amb 30.956 alumnes menys i amb el tancament de 58 grups de 1r d’ESO en instituts públics
- Combustibles fòssils Descobert un enorme jaciment de gas al Regne Unit que podria satisfer la seva demanda energètica durant una dècada
- Relacions internacionals La UE assegura que la seva reacció als aranzels dels Estats Units serà «ferma i immediata»
- Estratègia dels republicans Tardà (ERC) veu «d’una altra època» els pactes amb Junts i aposta per fronts amb els Comuns i la CUP