Pogacar, fitxa de crac del futbol

Quan els ciclistes eren esportistes que començaven a triomfar quan es convertien en joves i deixaven de ser nens, ningú podia imaginar que un corredor de 26 anys, l’edat de Tadej Pogacar, ja tindria en el palmarès tres Tours, un Giro, un Mundial i bona part de les clàssiques hagudes i per haver-hi. I molt menys que es convertiria en un dels pocs corredors de la història amb una fitxa d’estrella del futbol.

La fantàstica temporada del fenomen eslovè ha tingut recompensa, ja que el seu equip, l’UAE, li ha ampliat el contracte fins al 2030 amb un sou anual de vuit milions d’euros. Si a aquesta quantitat s’afegeixen les sis temporades compromeses amb l’equip àrab, el compte bancari de Pogacar (primes i contractes de publicitat a part) arribarà a gairebé 50 milions d’euros. El 2030, podrà disputar el Tour amb 31 anys.

Pocs corredors hi ha que hagin arribat a xifres similars. Tot i que les èpoques sempre són complicades de comparar, només Lance Amstrong en els anys de domini (principis de segle), abans que esclatés tot l’escàndol per dopatge, es va moure en quantitats semblants. Si es recuperen arxius de premsa dels anys 90 es verifica l’exagerat contracte que Banesto pagava a Miguel Induráin que, en l’actualitat, arribaria als 2,5 milions d’euros.

Pogacar, després de la renovació de contracte, dobla, com si d’una de les seves típiques fugues es tractés, els seus perseguidors, que es mouen entorn dels quatre milions anuals: Remco Evenepoel, Primoz Roglic, Jonas Vingegaard, Mathieu van der Poel i Wout van Aert. Si a més es té en compte que l’astre eslovè té fixada la residència a Mònaco, el sou brut del seu equip es converteix en quantitats netes. Per descomptat, l’UAE li ha fixat una clàusula de rescissió que és inabastable per a qualsevol equip rival. La Gazzetta dello Sport fixava el requisit en 200 milions d’euros, la mateixa compensació que qualsevol equip de futbol hauria de pagar al Manchester City si volgués contractar el seu golejador noruec Erling Haaland; per això les quantitats amb què es mou Pogacar són més comunes en el món de la pilota que en el de la bicicleta.

El Tour més dur

Notícies relacionades

Els àrbitres expulsen el Barça de la lluita per la seva 13a Champions

De Víctor a Joan; de l’Hospitalet a Sallent

Per ara no s’entreveu un límit a les qualitats del campió del món. Per exemple, si s’analitza el Tour 2025 presentat el mes passat a París, considerat com un dels més durs dels últims anys, es percep que ell és el corredor a qui millor li va el traçat, igual com el que es dissenyi en qualsevol carrera a què s’apunti. "Tots els corredors tenim la sensació que no som els seus oponents i renunciem a seguir-lo. En el Tour, quan vèiem que es movia el seu equip, ja sabíem que Pogacar guanyaria l’etapa", va dir Romain Bardet en una entrevista amb Eurosport, emesa aquests dies amb motiu de la retirada del corredor francès.

Pogacar començarà a preparar el curs ciclista en una concentració hivernal a Alacant.