Espanya revalida el títol femení però es queda sense doblet

Amb més de cinc milions de practicants i una allau de pistes i clubs que no es dona a cap altre país del món, Espanya continua fent passos per refermar-se com la gran referència del pàdel al planeta. El seu principal oponent sempre serà l’Argentina, com també queda clar en totes les grans cites de l’elit, començant pel Mundial. L’albiceleste, tan competitiva com sempre, va tornar a evitar el doblet espanyol. Hi va haver cara i creu a Qatar: somriures per a elles i llàgrimes per a ells.

Les dones no van fallar al Khalifa International de Doha, on es van proclamar campiones del món per novena vegada, la sisena consecutiva. Gemma Triay i Claudia Rodríguez van segellar el primer punt al batre Virginia Riera i Julieta Bidahorria sense conflictes (6-3, 6-2). Més van patir Ari Sánchez i Paula Josemaría, que van doblegar Delfi Brea i Claudia Jensen després d’una gran batalla (3-6, 7-5, 7-5). «Ha sigut molt dur, però en els moments importants hem tret la nostra millor versió», va apuntar Ari, l’estrella de Reus.

Si l’èxit femení era més que previsible, la final masculina es presentava molt més igualada. En el record encara es mantenia la cita del 2022, quan l’Argentina va tombar Espanya en el partit decisiu gràcies al triomf de Sanyo Gutiérrez i Fernando Belasteguin, el gran absent d’aquesta edició. Hi havia ganes de revenja, però els jugadors de Juanjo Gutiérrez van anar de més a menys i es van quedar a les portes d’aconseguir l’objectiu.

Els primers a colpejar van ser Coki Nieto i Arturo Coello, que van tombar Martín Di Nenno i Franco Stupaczuk (6-1, 6-2) amb més facilitat de la que s’esperava. La superioritat de la parella espanyola, impecable durant tot el xoc, va ser aclaparadora davant els Superpibes, desbordats de principi a final per l’entesa, l’eficàcia i el cop dels seus rivals.

Derrota de Lebrón i Galán

Pintava bé el panorama, però faltava donar el cop de gràcia. El seleccionador, que havia amagat les seves cartes fins a l’últim sospir, va apostar en la segona cita pel retrobament d’Ale Galán i Juan Lebrón, un cop d’efecte que no va funcionar contra Federico Chingotto i Agustín Tapia, dos adversaris tremendament competitius.

Notícies relacionades

Radiografia de l'economia del Barça: "Hem passat de l'UCI a planta"

El Barça renova Ansu Fati fins al 2028 i el cedeix al Mònaco

Els espanyols van cedir la primera mànega després de posar-se amb 4-0 amunt en el tie-break i després de malgastar dues pilotes de set. En la segona van reaccionar aviat amb un valuós break que va acabar sent decisiu per forçar la tercera, però Chingo i Tapia van activar de nou el mode roca i van equilibrar la final (7-6, 3-6, 6-2).

La responsabilitat passava ara a Paquito Navarro, capità de l’equip espanyol amb 35 anys, i Mike Yanguas. Davant esperaven Leo Augsburger i Tino Libaak. La dupla andalusa va començar bé, però els argentins no es van ensorrar en cap moment i van acabar alçant el títol després d’imposar-se en el tie-break final en una pel·lícula amb un guió similar al de l’edició passada.