CONTEXT
El millor esportista que he vist
Tots els atletes d’elit han hagut de fer molts sacrificis, però cap com Nadal
Si Rafa Nadal ha decidit posar fi a la seva carrera ara és perquè ja no es deu haver vist amb forces per seguir. Ell, que ha lluitat contra el seu cos durant tota la seva carrera, que ha combatut lesions amb una capacitat de sacrifici incomparable a cap altre esportista, en particular al peu, si opta per fer-se a un costat és perquè realment el cos ja no li pot donar més de si.
Tots els esportistes d’elit han hagut de fer molts esforços i sacrificis. Segur. Però cap com Rafa. D’això, no en tinc dubtes. És la persona més competitiva que he vist en la meva vida, amb una mentalitat de superació increïble. Per això sempre dic que no sé si és el millor tennista de la història –¿com es valora això? ¿Per la tècnica? ¿Pels títols?-, però sí que tinc clar que no hi ha hagut cap altre esportista com ell. És incomparable.
És, per desgràcia, dels pocs jugadors espanyols que no he entrenat. Però ara que diu adeu em passa pel cap la imatge de veure’l amb una bandereta d’Espanya amb tot just 14 anys, animant en una Copa Davis, i quatre anys després, tot musculat, ja estava liderant l’equip espanyol a Sevilla a la final del 2004, a la conquesta de l’enciamera. És bonic que es retiri competint a la Davis: tanca de forma ideal un cercle.
Superar qualsevol llistó
A partir d’allà, a partir de l’èxit a Sevilla, Rafa va anar superant expectatives. No va trigar a començar a guanyar Roland Garros, un rere l’altre, i ens preguntàvem si atraparia Björn Borg, que va alçar sis vegades el trofeu a París. I tant sí ho va fer. I després ens preguntàvem si podria vèncer a Wimbledon, en herba, i va tornar a tombar els escèptics. I després sobre si podria rivalitzar amb aquells tennistes que han guanyat més Grand Slams, i heus aquí els 22 que omplen les seves vitrines de Palma.
Notícies relacionadesI així tota la seva carrera, superant qualsevol llistó, destrossant qualsevol límit, desplegant bellíssimes batalles contra tots els tennistes, en particular Roger Federer i Novak Djokovic, que han elevat el tennis. Hi pot haver discussions sobre qui és el millor tennista de la història. No n’hi ha sobre qui és el millor que ha jugat en terra batuda. Dubto que mai ningú pugui arribar a aquesta xifra estratosfèrica de 14 Roland Garros.
Però més enllà dels títols, Nadal és un exemple. El millor exemple possible. Per als jugadors, per a nosaltres els entrenadors i per a qualsevol esportista en general. De fet, és un exemple social. Per aquest esperit de treballar de valent, d’esforçar-se fins a l’extenuació, i per aquesta mentalitat de superació malgrat els obstacles. Es retira no només un campió del tennis, sinó de l’esport mundial. Com he dit abans, el millor esportista que els meus ulls han pogut veure en competició.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Salut a la tercera edat La genètica dels superavis pesa més en la seva longevitat que els hàbits
- PEDERÀSTIA A L’ESGLÉSIA La víctima d’El Pilar va dir als capellans que era un "regal sexual"
- Ajudes La Diputació de Barcelona injecta 50 milions als ajuntaments
- #METOO Més de 20 dones acusen Eduard Cortés d’assetjament sexual
- La xifra de morts per la dana arriba a 158 i amenaça de créixer
- Gestió. Anunci de Mazón i Marlaska 500 efectius més de l’Exèrcit ofereixen el seu suport
- El PP responsabilitza l’Aemet i exigeix al Govern més mitjans
- Riuada catastròfica Els voluntaris arriben a milers i Mazón intenta regular-ne l’accés
- Clam dels alcaldes pels seus municipis "oblidats"
- La consellera de Turisme demana perdó per falta de "sensibilitat"