El magnat que va comprar una mansió a Trump
El potentat rus Dmitri Rybolovlev, que els EUA van incloure en una llista d’amics de Putin, va construir la seva fortuna a partir dels fertilitzants i la mineria en temps d’anarquia de Ieltsin. Amant de l’art, va vendre per 450 milions de dòlars –li havia costat 127– el quadre més car de la història.
Joan Laporta s’asseurà a la llotja de l’estadi Lluís II al costat d’un president, el del Mònaco, del qual segur que coneix la biografia. Sempre ha semblat sentir fascinació pels personatges de fortuna frondosa i vida sumptuosa. És el cas del rus Dmitri Rybolovlev, propietari del club del Principat des del 2011, al qual va elevar en poc temps de la indiferència a la rellevància europea.
Fons al Mònaco no li van faltar. Segons Football Leaks, procedien d’un muntatge financer, amb societats domiciliades en paradisos fiscals, per encobrir injeccions de diners de Rybolovlev sense vulnerar les regles de fair play de la UEFA. A més, al llarg dels anys el Mònaco ha fitxat bé i ha venut encara millor: Kylian Mbappé, Bernardo Silva, Tchouaméni o James Rodríguez han omplert la seva caixa de cabals.
Però això no és el que crida més l’atenció ni el més interessant de la vida de Rybolovlev, la trajectòria del qual podria entretenir, ben explicada, els participants del dinar de directives. Podria començar per explicar-los que va néixer fa 57 anys a Perm, que va estudiar medicina i que és milionari des dels 29 amb els ingredients típics dels oligarques de l’època de Borís Ieltsin, quan va regnar l’anarquia econòmica: compra a preu de demolició d’empreses estatals, bones connexions polítiques, la mort d’un soci comercial (va passar per això 11 mesos en una congestionada presó russa) i l’absorció dels seus negocis per un bon pastiu per part de còmplices de Vladímir Putin.
S’estima que la factura de la venda d’Uralkali, el productor de fertilitzants de potassi més gran de Rússia, va arribar als 6.500 milions de dòlars el 2010. També va recaptar per les mines situades als peus de les muntanyes Urals. Hi cal sumar el que ja tenia. ¿Què es pot fer amb tants diners?
Campió el 2017 amb Mbappé
Aquí podria explicar a la delegació barcelonista que va decidir traslladar-se per seguretat amb la seva família a Suïssa. A Mònaco es va comprar el club de futbol, modest llavors, i que va aconseguir que es proclamés campió de la lliga francesa el 2017, amb Mbappé d’estrella.
¿Què més es va comprar? Una mansió al Principat valorada en 300 milions. Un àtic a Manhattan per 88 milions, llavors, el 2011, la transacció immobiliària més cara de Nova York. Una mansió que li va vendre Donald Trump per valor de 95 milions a Palm Beach, que després ell va trossejar en tres i en va treure un considerable benefici.
Com dicta el manual del potentat rus, va aconseguir un avió privat, un parell de luxosos iots, més propietats (a Saint Tropez, a Hawaii...) i, per què no, una illa, en concret la de Skorpios, que era de la família Onassis. I una vasta col·lecció d’obres d’art valorada en centenars de milions de dòlars. Gairebé sempre operant des de comptes que va saber com dissimular del fisc.
I potser no li ve de gust relatar que va ser detingut el 2018 per un escàndol de corrupció a Mònaco vinculat als seus negocis en el món de l’art. Ni que a principis d’aquest any va perdre a Nova York un judici de perfil alt contra Sotheby’s. Va acusar la casa de subhastes de confabular-se amb el seu marxant de confiança per inflar els preus de quadros que va comprar, unes 37 obres d’art en 10 anys, per uns 2.000 milions.
Notícies relacionadesEntre aquests, el Salvator Mundi, de Da Vinci. Li va costar 127 milions de dòlars. Anys després el va vendre al príncep hereu de l’Aràbia Saudita en una subhasta a Nova York per 450 milions, l’obra d’art més cara de la història.
I tampoc li pot venir de gust parlar que els EUA el van incloure en una llista d’empresaris amics de Putin arran de la guerra a Ucraïna, tot i que ha trobat defensors a França. Molts anys ja fora del cercle de poder de Rússia, s’argumenta.