Somriures de cine

Els que em segueixen una mica per aquí saben que soc optimista de mena, però que no s’equivoquin, darrere d’aquest mirar en rose tot el que m’envolta, hi ha una base d’observació i reflexió sobre la qual sustento el meu inevitable però sempre analític caràcter positiu, jovial i distès...

El Barça, i per tant tot aquell que viu amb afecció la seva actualitat, viu moments d’eufòria, i dic eufòria i no il·lusió o alegria, perquè la inevitable comparació amb fa tan sols unes setmanes, ens transporta a un present del tot al·lucinant i insòlit.

¿Què ha passat per a la transformació absoluta d’aquest equip, d’aquesta plantilla, i de tots i cadascun dels nois que la componen? ¿He dit transformació? ¡No, no, és que va molt més enllà! El Barça ha mutat, i el que fa bé poc era una irreconeixible larva, avui és una provocadora papallona de vistosos colors que enlluerna i enamora les tardes dels diumenges ja no només els culers, sinó a tot aquell aficionat que disfruta degustant el que és el futbol agressiu, distès, agosarat, directe i letal.

Notícies relacionades

Valdano: «El Johan era un ‘genialoide’ que va canviar la cultura derrotista del Barça»

El Barça se sustenta en Clyburn i Shengelia per batre l’Efes

¿Què o qui ha fet el miracle? En primer lloc, busquin la culpabilitat més gran en un caut personatge arribat de la quadriculada i rigorosa Germània, un home d’aspecte rude, que lluny d’imposar ordre a base de severitat, ho ha fet instal·lant-se sense complexos en la més absoluta seducció, una seducció i persuasió que ja no dissimula i es reflecteix sense cap vergonya en el seu somriure. Aquest tipus, barreja de Rock Hudson, Daniel Craig i John Wayne, no només ha abduït i enamorat els seus jugadors convencent-los que són déus (que això semblen avui), sinó a tots nosaltres i en un temps ridículament curt, i és que el somriure d’un seductor no necessita gaire voleteig. Els enamoraments sobtats solen ser instantanis, i si no, que ho preguntin a l’altre dandi del club, aquell que va perdent pes i guanyant tranquil·litat a primera fila, sí, sí... El d’aquell altre somriure que fusiona el de Humphrey Bogart i Jan Paul Belmondo...

¿He escrit Jan Paul? Maleït corrector...