Biles es queda a viure al cel i guanya el seu setè or

«Només soc Simone Biles, de Spring, Texas. Una noia a qui li encanta fer tombarelles».

I així es comporta. Fins i tot sabent que, al seu pas, els mars s’obren davant un públic que demana més i més. Que continuï saltant encara més alt. Més lluny. Guanyant més finals. I penjant-se més ors. Això, potser, no hagi canviat tant respecte a aquella joveneta que va sorprendre fa vuit anys en els Jocs Olímpics de Río, on va guanyar cinc metalls, quatre d’or. A París ja ha conquerit tres ors (equips, concurs complet i, ahir, el de salt). I encara en pot aconseguir dos més en les finals de barra d’equilibri i terra.

El que sí que ha canviat és com ella es pren la seva vida.

Amb un somriure que no l’abandona i deixant enrere, a l’armari que mai obre, els dimonis que tant la van amenaçar en els Jocs de Tòquio, Simone Biles està disfrutant a París com la nena que sempre ha sigut. Com aquella que admirava el pòster de Zac Efron de la seva habitació i intentava viure una vida d’adolescent completament normal.

Deixant enrere la desorientació, però no la por de fallar (ella sol dir que per afrontar el Iurtxenko doble carpat, la seva primera elecció una altra vegada, sempre l’has de témer perquè és molt perillós), Simone Biles va tornar a enlluernar en el salt. Sent ella al seu nivell, resulta una gimnasta del tot inabastable per a la resta. La millor gimnasta de sempre va guanyar el concurs amb 15.300 (15.700 el primer salt, malgrat una dècima de penalització, i amb una dificultat de 6.400; 14.000 el segon).

Petó al cel

Biles va tornar a abraçar-se al seu entrenador, Laurent Landi, fent saltirons per la pista. No cabia en ella mateixa de goig davant l’èxtasi col·lectiu que es vivia al pavelló de Bercy. Un cop confirmat l’or, va fer un petó al cel.

La brasilera Rebeca Andrade, la millor gimnasta de les terrenals (14.966), va tornar a competir de manera fabulosa. Però amb Biles al cel és impossible passar de la plata. La nord-americana Jade Carey (14.466) va arrencar la medalla de bronze al final i Andrade, més contenta que ningú, va córrer a buscar una bandera brasilera per celebrar amb el públic el seu extraordinari segon lloc.

Va ser un desenllaç similar al que es va viure en la final del concurs complet, en què les gimnastes exploren la seva perfecció en els quatre elements, i Biles va lluitar el triomf des d’una posició humana. I amb Rebeca Andrade ben a prop fins a les seves últimes acrobàcies al tapís. «No vull competir més amb Rebeca, n’estic cansada», feia broma Biles. «Mai havia tingut una atleta tan a prop i m’he posat nerviosa. He de treure l’artilleria pesada», va dir amb el seu característic somriure decidit. I ho va fer en la final de salt. Estètica, impecable.

Notícies relacionades

Adeu a una llegenda del futbol

Alcaraz lidera Espanya en un repte dur per la Davis

Ja són set medalles d’or les que té Simone Biles en els Jocs Olímpics. Lluitarà per arribar a les nou en aquesta cita de París, que era la frontera que li havien marcat fa anys perquè cacés la llegendària gimnasta russa Larissa Latinina.

Biles, de tota manera, segueix la a seva. Ningú la baixa del cel.