Espanya aconsegueix un triomf històric contra els Estats Units

La selecció de Miki Oca, amb una esplendorosa Bea Ortiz (cinc gols, quatre dels quals en el tercer quart), guanya la tricampiona olímpica (11-13) i reforça les seves màximes aspiracions.

Anni Espar, una de les capitanes de la selecció espanyola de waterpolo, referent emocional, però encara esportiu, d’un grup ferotge, fa setmanes que repeteix que ja ha arribat el moment de fer el pas definitiu. Que, per fi, aconseguir l’or olímpic ja ha deixat de ser un somni, sinó una possibilitat més que real. En una entrevista amb aquest diari, Espar va confessar fins i tot que només li feia por una cosa. No aconseguir el metall més preuat.

Per assolir-lo, Espanya també s’havia d’alliberar de molts d’aquells fantasmes que han acompanyat la vella guàrdia (la mateixa Espar, Maica García, Pili Peña, Bea Ortiz...). I, ara sí, sembla que ja ho han fet. Els EUA, el seu gran flagell, or olímpic en els tres últims Jocs, van caure per fi contra les jugadores de Miki Oca (11-13). Va ser en el segon partit de la fase de grups, és cert. Però, almenys en aquest cas, les conseqüències van molt més enllà de les esportives –potser ja no tornen a enfrontar-se fins a la final, com amb un altre dimoni, Països Baixos–, sinó que entren també en el terreny de les emocions.

Espanya havia perdut una final olímpica i dues més de Mundial contra els EUA. Només havia aconseguit guanyar-los dues vegades en els últims 11 partits. De fet, no ho aconseguia des de fa més d’una dècada, el 2013. Però aquesta vegada va ser diferent. Durant el temps de preparació que van compartir les espanyoles amb les campiones olímpiques abans dels Jocs ja van veure que eren molt a prop. Massa. Només calia corroborar-ho en una competició i davant un públic que pot estar presenciant un canvi de cicle en el waterpolo.

Episodi d’il·luminació

Bea Ortiz, la jugadora de 29 anys del Sabadell, una altra de les que havia après a viure amb el trauma nord-americà al damunt, va tenir un episodi d’il·luminació en el tercer quart, quan va marcar quatre dels seus cinc gols. Les seves companyes tenien clar on havia d’anar la pilota, trasbalsades com estaven les jugadores nord-americanes per la incapacitat de desxifrar cap a on anirien els seus llançaments.

Notícies relacionades

Va ser llavors quan Espanya per fi es va disparar. I quan els EUA van mirar d’aixecar-se en l’últim parcial, Paula Leitón va dir prou al Centre Aquàtic de París amb la seva imponent presència.

Espanya, plata en els Jocs de Tòquio i bronze en l’últim Mundial, està preparada per viure a París un moment únic.

Temes:

Waterpolo París

Inicia sessió 0 Comentaris

El Barça s’encalla en la seva primera visita a Dubai

Els meravellosos anys