El geni de la multitud

A Ballester encara no, però Espanya va jubilar Toni Kroos. Les fases finals són molt donades als comiats. En aquests casos, com en els penals fallats per Cristiano Ronaldo i Leo Messi a l’Eurocopa i l’Americopa o en l’eliminació prèvia de Luka Modric, és senzill constatar una veritat. És la veritat del geni de la multitud: la burla que pateix un futbolista en la derrota i en la decadència és sempre proporcional al dolor que prèviament va causar en el rival.

Per sort per a Espanya, encara veuen lluny aquell moment Nico Williams, Dani Olmo i Lamine Yamal. I Rodri, Fabián i Carvajal, i tots els altres. Ara mateix estan ocupats en la part de causar el dolor. Passi el que passi a semifinals, m’atreveixo a apuntar que el record majoritari serà positiu amb aquesta selecció, perquè demostra en cada partit que compleix el que hem de demanar a una selecció: hi ha el compromís i existeix la intenció.

Notícies relacionades

El somriure de la Gioconda

El Girona no sap sortir del laberint des de fa mesos

Allò de tenir un pla per estimular les virtuts dels teus millors futbolistes sembla una obvietat, però a la pràctica és una qualitat que escasseja en àmbit internacional. Estem veient un cabàs d’estrelles de diferents països rendir per sota de l’habitual, fora de lloc, fora del moment o fora de qualsevol automatisme, orfes de l’empara estructural. No està passant així a Espanya, on les preguntes que llança el rival es resolen des de la naturalitat. El plantejament dibuixa un ecosistema que convida a potenciar el millor dels teus millors. És una medalla que Luis de la Fuente es pot penjar.

Com que al final vam guanyar Alemanya, a més, podem simular que aquests canvis que van seguir l’1-0 no es van produir en realitat. Afegiria aquí un bé està el que bé acaba però per desgràcia aquesta no és una columna de Mariano Rajoy. Això sí, si dimarts perdem contra França, el geni de la multitud apareixerà pel llindar de la porta. Podrem comprovar quant mal ha causat en alguns aquesta selecció, per variar.