Adeu al mite de l’eficiència alemanya

¿S’esfondrarà per fi el mite de l’eficiència alemanya en aquesta Eurocopa? I, si fos així, ¿aixecarà el cap de tota manera, amb orgull, el país amfitrió, gràcies a la Mannschaft capitanejada per Ilkay Gündogan?

Molts alemanys sacsegen el cap davant la sorpresa expressada aquests dies des de mitjans estrangers pels dèficits infrastructurals de la potència econòmica europea. Que la companyia ferroviària nacional, la Deutsche Bahn, acumula rècords d’impuntualitat és reconegut per la mateixa empresa. Un de cada tres trens de llarga distància va arribar tard o no va arribar l’any passat. La xarxa d’autopistes, amb 13.193 quilòmetres, és un eixam d’embussos i obres que desespera els que es fregaven les mans perquè a Alemanya no hi ha límit de velocitat. I connectar-se per wifi és més complicat que en altres països veïns, ja que o no funciona o ho fa precàriament. Tampoc a qualsevol comerç o bar, ni tan sols a Berlín, es pot pagar amb targetes, sinó que en molts s’exhibeix gairebé provocadorament el cartell d’Only cash.

Els que viuen a Alemanya coneixen de sobres aquests dèficits. Des dels temps de la conservadora Angela Merkel es va parlant d’activar una «digital Agenda» per posar al dia la digitalització d’un país de 84 milions d’habitants. També reconeixen necessitada de renovació la xarxa ferroviària. Però el dogma alemany de l’austeritat s’imposa sobre la inversió.

No s’ha arribat a temps per poder reparar les assignatures pendents en aquesta Eurocopa, on als dos milions de visitants als estadis se n’afegeixen dotze més de les zones d’aficionats. S’han vist uns taps descomunals de seguidors anglesos esperant durant hores tramvies o autobusos davant l’estadi de Gelsenkirchen. El mal servei no és un problema exclusiu de la Deutsche Bahn, sinó també del transport urbà en grans nuclis o a la conca del Ruhr.

Les queixes van arribar fins al director d’organització de l’Eurocopa, el capità de la selecció que va aixecar la Copa del Món el 2014, Philipp Lahm. «Hem negligit la necessitat de treballar en les nostres infraestructures durant dècades», reconeixia avergonyit l’exfutbolista. «Entenem les crítiques dels aficionats. No els estem oferint la qualitat que mereixen», va respondre el cap de Deutsche Bahn, Michael Peterson.

La fe en Gündogan i companyia

Notícies relacionades

Serà per bé, ¿no?

L’Espanyol deixa enrere l’era de míster Chen

Alemanya, de moment, torna a vibrar amb una selecció capitanejada per Gündogan, un alemany d’origen turc nascut al provincià Gelsenkirchen. Al jugador del Barça se’l va qüestionar com a internacional des de la ultradretana Alternativa per a Alemanya (AfD), segona força nacional en les passades europees. Un home reservat, no cometria imprudències com les protagonitzades fa anys per Mesut Özil, un altre fill d’immigrants nascut a Gelsenkirchen, al fotografiar-se amb el president turc, Recep Tayyip Erdogan, o denunciar racisme en el futbol alemany.

La Mannschaft de Gündogan i de Toni Kroos també ha apaivagat el rum-rum per una enquesta de la televisió pública ARD, segons la qual un de cada cinc alemanys volia una selecció «més blanca», al·ludint als orígens dels seus internacionals. Nou dels jugadors de la Mannschaft té arrels estrangeres. L’AfD no ha donat més lliçons de futbol aquests dies. Però una altra eliminació prematura hauria reactivat les seves reflexions.