Sorpresa georgiana a costa dels suplents de Portugal

No va significar cap mal per a Portugal més enllà de la ferida reputacional, el mal humor que es va escampar i la vergonya d’una derrota lletja. La primera en partit oficial de Robert Martínez, el número 13, per abonar les supersticions. L’explicació no està oculta ni pertany a cap misteri. Clarament va tenir un origen terrenal.

El partit de la seva vida

Va ser un partidàs de Geòrgia, com els que va fer per arribar fins a les dues eliminatòries de repesca i ficar-se en la seva primera fase final. No hi va haver cap secret més que un equip ordenat i ben organitzat, defensiu, concentrat i atent en el partit de la seva vida.

Protegit darrere per un gran porter anomenat Giorgi Mamardashvili, famós a València i ara a tot el sencer, el que més para del torneig, i resolutiu al davant amb les altres dues estrelles: Khvicha Kvaratshkelia, que ja era famós al món sencer, i Giorgi Mikautadze, desenfocat a Metz, i d’on marxarà amb les actuacions que va quallant.

Un va mantenir el zero, fonamental, i la parella es va repartir els gols, despullant la defensa de Portugal i creant un complex de per vida al pobre António Silva. El defensa del Benfica va donar la mala cessió que va originar el primer gol i va donar la puntada de peu a Kiteishvili que, mitjançant el VAR, va significar el 2-0.

Martínez va fer com Luis de la Fuente i no va rebutjar la prerrogativa de guanyar-se la satisfacció dels suplents. En va alegrar uns quants. Però van acabar tots enfadats. No va poder asseure l’agonies de Cristiano Ronaldo, obsessionat amb els números i els rècords. Li falta el del golejador més veterà.

Cultivant l’ansietat a cada minut transcorregut davant l’escassetat de rematades que va poder emportar-se a les botes –una falta que va rebutjar Mamardashvli, dos xuts bloquejats per cossos vermells que es tiraven a interceptar la pilota– la va agafar amb l’àrbitre perquè no li va concedir un penal per una agafada continuada. Pedro Neto la va veure per simular una falta al caire de l’àrea, amb la qual obsequiar el cap.

Còctel molt agitat

Notícies relacionades

L’Espanyol torna al groc per celebrar el 125è aniversari

El Marroc oposita a gran potència

Van jugar els suplents, entre ells Joao Félix, inèdit abans i inèdit després, amb dues accions que van despertar l’"ohhh" del públic, un xut fora i res més a explicar. Extraviat, s’anava movent sense rumb.

No va ser un mal exclusiu de Joao Félix. El còctel de l’onze titular, de tan agitat que va quedar, va alterar les rutines del joc. Mal plantats en el camp, els lusitans no es trobaven entre si, com si fos la primera vegada que jugaven junts. En veritat era així. Miraven de passar-la als que vestien de celeste –to aproximat per descriure el color lusità de l’equipament– però es miraven sense saber si un anava o venia. Més desordenat que asimètric, Portugal va acabar ballat.