¿Fidels o infidels...?

En realitat, el futbol i la vida van de bracet. Acabem de superar la revetlla de Sant Joan, una festa que ens recorda que som a les portes de les vacances, la calor i la festa més desmesurada... Una celebració immediatament posterior al solstici d’estiu que marca no només començaments, sinó també finals. El final de la temporada, i al parlar de temporades ho fem en sentit ampli: escolar, acadèmica, professional, i també futbolística.

I en clau futbolística s’inicia aquell període frenètic d’amors i desamors, d’afeccions, de seduccions, d’estratègies captivadores, d’ofertes i proposicions que marcaran la temporada que arribarà després de tots aquests excessos que acapararan portades i titulars. Només hi ha un període semblant al que s’acosta, també amb un solstici (el d’hivern), i també amb una festivitat que, tot i que menys festiva, és igualment font de bogeria i desmesura: la festa de final d’any.

De mercat en mercat

I fixin-se que en els dos períodes, batejats com a "mercats d’estiu i hivern", es dona una circumstància comuna: l’obertura d’un període de canvis, de fitxatges, de vendes, de ventures i desventures que et dibuixaran, com a club, la teva realitat esportiva, la teva fortalesa i la teva futura competitivitat una vegada acabi aquell període de dèria mercantil.

Notícies relacionades

L’oposició busca enderrocar Laporta mitjançant una complexa unió

A falta de joc, Flick intenta resetejar el Barça

Preparem-nos, que el mercat de la seducció arriba carregat i la història ens ensenya que poc importa si ets més ric o ets més pobre, més jove o més madur, més fort o més desgarbat. És temps de revetlles, i els clubs llançaran les seves xarxes sobre els seus desitjats, i aquests (o aquestes) deixaran o no degustar les seves humides boques als pretendents sense més sentit que l’ambició, els seus objectius o simplement el seu desig. Res a veure amb riqueses i molt en canvi amb la dolçor de les cireres.

I si no em creuen, revisin el WhatsApp de més d’un o una durant la nit de la revetlla, en què l’amor i els "t’estimo" viatjaven lluny, molt lluny dels que havien de ser receptors del desig, entre cava, coca i postureig.