Albània fa història amb el gol més ràpid i perd

L’últim que havia fet Donnarumma en una Eurocopa havia sigut parar el penal que va coronar Itàlia campió. El primer que va fer a continuació va ser encaixar un gol als 23 segons. Històric. Mai s’havia marcat un gol tan aviat en una fase final. Ni Albània, convidada a apuntar el seu nom als annals, ni ningú.

Quatre victòries a 0 i 7 gols a 1 en els precedents marcaven la tendència al futur desenllaç. La diferència entre el defensor de la corona i la segona selecció més feble de la competició (guanya Geòrgia) es va consolidar malgrat el resultat ajustat, més en els números que en el joc.

Pèssim servei de banda

Donnarumma no va tenir responsabilitat en el gol de Nedim Bajrami, que va veure aquesta pilota solta com mai s’havia imaginat, i la va xutar amb totes les seves forces entre els braços del porter i el pal. L’origen va estar en una pèssima sacada de banda de Federico Dimarco, massa dèbil perquè arribés al seu company de l’Inter Alessandro Bastoni.

La poca traça de Dimarco hauria pogut costar molt cara contra un rival potent, però Albània encara no és un equip temible, de manera que la concessió del defensa va venir a ser un contratemps que no va deixar empremta perquè va ser compensada ben aviat. En primer lloc, per Bastoni, l’altre involucrat; al quart d’hora per Nicolò Barella, un altre interista, com si s’hagués conjurat amb els seus amics.

Notícies relacionades

L’Arsenal i viatjar al Kazakhstan, les amenaces de la Champions

Lamine, dins i fora

El pla d’Itàlia no havia de distar gaire amb el 0-1. Tampoc el d’Albània, que mirava de progressar amb pilotes a Armando Broja, el punta, si no arribaven a temps de desplegar-se Jasir Asani i Taulant Seferi, els extrems del 4-3-3 de Sylvinho, que en defensa eren gairebé dos laterals més.

Després del descans, Albània va procurar defensar uns metres més endavant. Al seu torn, Itàlia ja no es va avenir a fer més concessions al rival. Però l’equip es va emportar un altre ensurt. Albània era viva i va renovar tots els davanters. Amb el plus de velocitat i d’il·lusió, aquesta vegada sí que van crear l’ocasió de gol. Rey Manaj es va plantar en diagonal fins a Donnarumma. El porter ja estava calent i atent, i amb les costelles, gràcies a la seva ràpida sortida, va desviar el xut. Va ser l’últim que va fer. Itàlia va complir el pronòstic i va poder situar-se a l’estela d’Espanya.