El record de Beckenbauer

El capità de 1974, nascut a Múnic, va aixecar la copa daurada mundial a l’Olympiastadion, la seu de la final. L’Allianz Arena, fundat el 2005, construït nou quilòmetres més al nord de la capital bavaresa, va ser el punt de partida de l’Eurocopa.

També les mans de Beckenbauer van ser les primeres a aixecar la copa platejada el 1972. Mort el 7 de gener als 78 anys, van ser les mans de la seva viuda, Heidi Beckenbauer, les que van transportar el trofeu, acompanyada per Bernard Dietz i Jürgen Klinsmann, els capitans dels títols del 1980 i el 1996 mentre un vídeo reproduïa imatges icòniques de l’astre. Els jugadors, a continuació, van comparèixer a la gespa al costat de la peanya que sustentava el trofeu Henri Delaunay.

Bogeria escocesa

Va ser el fragment de la cerimònia purament alemany, pretesament emotiu, d’un torneig amb un vessant internacional i que aspira a enganxar les noves generacions amb música moderna i balls. La famosa Freed from desire, de Gala, una cançó ja instal·lada als estadis esportius, va ser el tret de sortida. Contrastava la delicada veu femenina amb les esquerdades i descompassades veuasses masculines mentre s’estenia la lona amb el logo i es desplegava el mosaic a la grada.

Notícies relacionades

L’esperat retorn de Mapi i Jenni

Kike García i Pere Milla catapulten l’Espanyol a Oviedo

La quarta part de l’atapeïda grada de l’Allianz (70.000 espectadors) era escocesa. Es van comptar, segons algunes previsions, gairebé cent mil aficionats britànics desplaçats a Alemanya. Un d’ells, Craig Ferguson, va arribar caminant a la Marienplatz després de 41 dies d’haver marxat des de Glasgow. La bogeria pretenia recaptar fons per a organitzacions benèfiques de salut mental.

Però havia de ser una festa global de llum i colors, i la música va comptar amb temes d’artistes de diferents països. Així doncs, Leony, Meduza i One Republic van interpretar Fire, el tema oficial de l’Eurocopa. Un quart d’hora d’inauguració breu, tot just un preàmbul, lluny dels fastos que dissenya la FIFA en els Mundials; cap com el de Qatar, on no hi havia límits pressupostaris.