El record de Beckenbauer
Va ser una cerimònia inaugural purament alemanya, pretesament emotiva, d’un torneig amb un vessant internacional i que aspira a enganxar les noves generacions amb música moderna i balls. Heidi, la viuda del Kaiser, va transportar el trofeu, junt amb Bernard Dietz i Jürgen Klinsmann.
Alemanya ha organitzat quatre grans tornejos futbolístics: dos Mundials (1974 i 2006) i dues Eurocopes (1988 i 2024). Va guanyar el primer i espera renéixer en l’últim arran de 10 anys de disgustos després de la conquesta del Mundial 2014. No només per la necessitat d’evocar un moment emblemàtic de la seva brillant història estenent un fil sentimental, sinó per la devoció cap a un mite que ho ha sigut tot, la cerimònia d’inauguració no podia defugir la figura de Franz Beckenbauer.
El capità de 1974, nascut a Múnic, va aixecar la copa daurada mundial a l’Olympiastadion, la seu de la final. L’Allianz Arena, fundat el 2005, construït nou quilòmetres més al nord de la capital bavaresa, va ser el punt de partida de l’Eurocopa.
També les mans de Beckenbauer van ser les primeres a aixecar la copa platejada el 1972. Mort el 7 de gener als 78 anys, van ser les mans de la seva viuda, Heidi Beckenbauer, les que van transportar el trofeu, acompanyada per Bernard Dietz i Jürgen Klinsmann, els capitans dels títols del 1980 i el 1996 mentre un vídeo reproduïa imatges icòniques de l’astre. Els jugadors, a continuació, van comparèixer a la gespa al costat de la peanya que sustentava el trofeu Henri Delaunay.
Bogeria escocesa
Va ser el fragment de la cerimònia purament alemany, pretesament emotiu, d’un torneig amb un vessant internacional i que aspira a enganxar les noves generacions amb música moderna i balls. La famosa Freed from desire, de Gala, una cançó ja instal·lada als estadis esportius, va ser el tret de sortida. Contrastava la delicada veu femenina amb les esquerdades i descompassades veuasses masculines mentre s’estenia la lona amb el logo i es desplegava el mosaic a la grada.
Notícies relacionadesLa quarta part de l’atapeïda grada de l’Allianz (70.000 espectadors) era escocesa. Es van comptar, segons algunes previsions, gairebé cent mil aficionats britànics desplaçats a Alemanya. Un d’ells, Craig Ferguson, va arribar caminant a la Marienplatz després de 41 dies d’haver marxat des de Glasgow. La bogeria pretenia recaptar fons per a organitzacions benèfiques de salut mental.
Però havia de ser una festa global de llum i colors, i la música va comptar amb temes d’artistes de diferents països. Així doncs, Leony, Meduza i One Republic van interpretar Fire, el tema oficial de l’Eurocopa. Un quart d’hora d’inauguració breu, tot just un preàmbul, lluny dels fastos que dissenya la FIFA en els Mundials; cap com el de Qatar, on no hi havia límits pressupostaris.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Jorge Ponce: "N’hi ha que han perdut més que ‘El hormiguero’ amb l’arribada de ‘La revuelta’
- Copa Amèrica-BCN ¿I ara què?
- Mà dura Meloni aprova per decret el trasllat d’immigrants a Albània
- Guardons de l’ATA Saiz: «Els autònoms podran compaginar l’activitat amb la pensió»
- Reacció El Govern qualifica el menyspreu de "gravíssim"
- Inici de la lliga dels EUA L’NBA del pare, el fill i Jordi Fernández
- Bàsquet El Barça perd Laprovittola per a tota la temporada
- Protagonistes al juny a Wembley El Reial Madrid i el Dortmund reediten l’última final com una pel·lícula d’espies
- El gran inici blaugrana a la lliga La ‘màquina’ golejadora de Flick
- Apunt Dissabte hi ha concert