En el pitjor va sortir el millor

I això que la final ha sigut, en realitat, una mica semblant a una partida d’escacs. Els dos tennistes es tenien molt ben estudiats, especialment com defensar tanta deixada que li feia el murcià.

La idea inicial de Carlos era desgastar Zverev. Una vegada vist el desenllaç del primer set, vaig pensar que no s’arribaria a cinc. Vaig creure llavors que el partit es decidiria als tres primers. Però Carlos va tenir moments de falta de concentració, de lapsus inesperats que van obrir la porta de l’esperança a Zverev. Només cal recordar el 5-2 a favor que va malgastar el tennista murcià al tercer set, on considero que va faltar més piloteig per anar castigant el físic de l’alemany. Això, segons la meva opinió, li va permetre ressorgir. Com més piloteig, més desgast. Però tants errors van penalitzar Carlos.

Quan es va arribar al 5-5 i Zverev es va acabar emportant aquesta mànega s’entrava en un territori realment perillós. Va ser llavors, tanmateix, quan vam veure el millor Carlos, a aquest tennista madur, responsable, intel·ligent, que ja és el nou rei de la terra. Era un moment molt delicat perquè l’alemany podia sentir-se, i amb tota la raó del món, capacitat per emportar-se la final a casa seva. Alcaraz, amb les seves deixades, cada vegada més nocives per a les cames de Zverev, i la seva poderosa dreta anava trencant tota la resistència possible.

Notícies relacionades

Fran Garagarza: "L’Espanyol no ha de tenir complexos, podem ser més feliços que el Barça"

Pogacar vol ser el Coppi del segle XXI

Només cal recordar el tennis que va desplegar al quart i el cinquè set, sense deixar-se impressionar per la final. Ni tampoc per la pressió. Allà es va veure el que és Alcaraz. Un jugador superior a qualsevol a terra. A Zverev, també.

D’aquí la meva sorpresa perquè el partit s’allargués massa.