Madrid i Barça inicien un duel amb aires de final

Llunyanes i oblidades la Supercopa i la Copa del Rei, Reial Madrid i Barça enfoquen la mirada cap a l’últim títol de la temporada. El que més importa, al marge de l’Eurolliga. I els dos grans arriben a l’enfrontament amb els blancs encara dolguts per la clatellada d’haver perdut la final de l’Eurolliga i els blaugrana amb la tristesa ja superada de no haver ni tan sols participat a la final four.

Però el duel, a un màxim de cinc partits, no decidirà res. Només al fracassat. Es tracta de la semifinal i encara quedarà una tirada fins a la final. L’Unicaja de Màlaga va culminar una lliga regular formidable i va relegar els grans que es matin entre ells. L’UCAM Múrcia és el seu rival en l’altra semifinal.

"Diré una cosa que m’hauria agradat no dir, i és que per desgràcia hem tingut dies lliures que hauríem preferit no tenir", va confessar ahir Roger Grimau, esperançat que el descans per l’absència de Berlín hagi regenerat físicament i mentalment els seus jugadors. "Passem per moments anímics fotuts", va admetre el tècnic de l’eliminació en els quarts de final contra l’Olympiacos. El Barça va tancar la sèrie amb el Tenerife dijous i, des d’aleshores, no ha fet res més que pensar en la revenja contra el Madrid.

Els sis enfrontaments del curs presenten un avantatge blanc de 4-2. El Barça només ha guanyat al Palau. Va caure en els dos del WiZink Center, en la semifinal de la Supercopa (a Múrcia) i la final de Copa (a Màlaga). "Coneixem la qualitat del rival, sabem l’any que porten i que jugaran a casa", analitzava Grimau, com si situés el seu equip en un pla d’inferioritat.

Tavares renova

"Haurem de fer-ho al millor possible i moltes coses bé: només em centro en nosaltres, sense pensar si estaran cansats o tristos", va comentar Grimau, convençut que la derrota contra el Panathinaikos no exercirà cap grau d’afectació. En tot cas, es trobaran un Walter Tavares entusiasmat: ha pactat, als 32 anys, la renovació per cinc anys del seu contracte, que passa a ser el més alt mai pagat per la secció blanca, entorn dels cinc milions d’euros bruts per curs.

"M’espero el millor Madrid", va assegurar Grimau, perquè els blancs "tenen experiència en totes les situacions possibles". Com els blaugrana. Àlex Abrines va recordar que també el Barça s’ha enfrontat a un play-off després d’un disgust a l’Eurolliga.

Notícies relacionades

"La regla és un signe de salut"

Kirsty Coventry, una dona al capdavant de l’esport mundial

"Quan hem jugat molt bé ha sigut perquè defensivament hem estat molt bé, i en atac sempre anem trobant solucions; si les sensacions defensives són bones farà que el partit vagi sortint rodó", va comentar Grimau.

Abrines va aportar un altre punt de vista. "El Madrid fa embogir els partits amb grans parcials de triples i hem d’impedir aquests parcials i utilitzar les faltes", considerava l’aler, que va dir fent broma: "De vegades sembla que tirin a fallar perquè tenen dos tios molt grans que agafen gairebé tots els rebots".