El Madrid pateix una tragèdia grega en mans del Panathinaikos

Un enorme Sloukas lidera el conjunt grec en la consecució de la seva setena Eurolliga després de derrotar els blancs, que havien dominat el bàsquet europeu tota la temporada.

El Madrid pateix una tragèdia grega en mans del Panathinaikos
3
Es llegeix en minuts

L’amo de Panathinaikos, Dimitrios Giannakopoulos, un magnat de la indústria farmacèutica, havia somiat que l’equip grec tornaria a guanyar una Eurolliga amb un tir final de Sloukas (va ser el màxim anotador) i davant el Reial Madrid. Els somnis són tan reals com un els imagini. El seu no es va replicar de manera exacta, però gairebé. El trèvol va sumir els de Chus Mateo en una tragèdia grega per guanyar el seu setè entorxat.

Tot i que bona culpa d’això la va tenir també l’equip blanc amb un tercer quart descoratjador i una sagnia de triples fallats que va tirar per terra el seu genial primer quart. Ataman, una vegada més, es va sortir amb la seva amb una pissarra exemplar i una gestió brillant dels canvis. Ho va fer després de tombar l’equip que ha dominat tota la temporada el bàsquet europeu.

El Reial Madrid no ha construït la seva llegenda en territoris fàcils. Al revés, el caràcter guanyador és una cosa que ha forjat a força de tenir grades hostils a les grades. Poques vegades maneja aquest registre, el que l’obliga a ser més equip que mai al camp. I sol sortir bé, tot i que aquesta vegada tenia davant un Panathinaikos que l’havia perseguit de puntetes per tota la temporada després de fer 12 fitxatges. Al contrari que el projecte continuista d’un Reial Madrid on tots ja havien guanyat l’Eurolliga, davant el seu rival, en què només Sloukas havia regnat. A les seves mans estava realment el cost d’oportunitat de l’equip grec.

El conjunt dirigit per Chus Mateo va tornar a sortir a la pista amb el factor Eli Ndiaye que tan bé havia funcionat en la semifinal contra l’Olympiacos per aconseguir el recital de triples inicial. A més que va permetre retardar la rotació dels quatre madridistes. I quina revolució inicial va causar, amb dos triples i un tir de dos que van posar el vent a favor del Reial Madrid. Però les dues faltes personals de Tavares en 2:20 minuts –que van conduir a una tècnica contra Chus Mateo- van condicionar la resta del partit arbitrat pel portuguès Fernando Rocha, que, curiosament, li havia dirigit els últims quatre partits al Panathinaikos.

No obstant, el Reial Madrid no es va intimidar, liderat per Musa, que va arribar a la final en mode MVP. Ofensivament, el conjunt blanc va aprofitar el primer quart per afinar tots els recursos, tot i que hauria de donar guerra en altres apartats crucials com el rebot.

Sloukas i Lessort, ressuscitats

Juancho Hernangómez va fer replantejar certs conceptes en un Reial Madrid on les ajudes defensives funcionaven bé. El segon quart semblava una continuació, amb la prolongació del parcial fins al 14-0 a què també van contribuir el Chacho Rodríguez i Rudy Fernández. Veterans que van fer patir Sloukas.

Va estirar del carro el base grec i també va fer-hi pujar el mateix Lessort, MVP de la semifinal contra el Fenerbahçe, per firmar un 0-10 que rebaixava les diferències per sota dels deu punts i deixava veure, per primera vegada, les costures del Reial Madrid amb la unitat veterana a la pista que va aguantar fins al 41-35. El va trencar Poirier amb un rebot convertit en esmaixada amb què va aguditzar el seu combat davant Lessort.

El Panathinaikos explotava cada vegada més el físic, amb una defensa agressiva que li va permetre recuperar el pols del partit fins al 43-39 gràcies al pulmó de Grant.

El tercer quart va començar amb el Panathinaikos disfrutant del pick and roll entre Lessort i Sloukas davant un Reial Madrid que executava bones defenses malgrat comptar amb un Tavares en quarantena que es va veure amb una tercera falta personal a sobre. Les mateixes per a Campazzo amb set minuts de quart al davant. I va arribar aquell moment, a 6:18, en què el Panathinaikos es va posar per primera vegada liderant el marcador amb el 56-58 gràcies a un triple de Kendrick Nunn.

Llavors, el partit es va convertir en el festival de l’error, amb el Reial Madrid fallant triples (fins a nou seguides) des de tots els flancs i el Panathinaikos completament precipitat per l’eufòria que li havia donat l’avantatge.

Notícies relacionades

Els homes de Chus Mateo eren víctimes de si mateixos. Hi havia una guerra oberta a l’Uber Arena de Berlín. La victòria va acabar per confirmar-se davant la desesperació del conjunt blanc.

El Panathinaikos és el nou rei d’Europa amb tot el mereixement.

Temes:

Festival Berlín