CICLISME

Pogacar dona llibertat a una fuga a les Dolomites

El líder va fer una breu accelerada per fulminar els seus rivals i ser el segon a la meta

El jove corredor alemany Georg Steinhauser, nebot de Jan Ullrich, venç en solitari sense que ningú pugui discutir el domini de l’eslovè.

Pogacar dona llibertat  a una fuga a les Dolomites
2
Es llegeix en minuts
Sergi López-Egea
Sergi López-Egea

Periodista

Especialista en Periodisme esportiu i ciclisme

ver +

Algun dia havia de passar. No és que s’hagi cansat de guanyar, perquè Tadej Pogacar no és així, però havia d’arribar l’etapa de muntanya, entre les valls de les Dolomites, en la que l’inqüestionable líder del Giro obrís l’aixeta, donés llibertat a les fugues i una d’aquestes, amb l’alemany Georg Steinhauser com a protagonista, aconseguís arribar a la meta, aixecar els braços i proclamar-se vencedor de la 17a etapa de la ronda italiana.

Va ser un altre dia de clima advers, tot i que lluny del fred i l’amenaça de la neu que va sobrevolar dimarts sobre el Giro com si volgués anunciar la cinquena victòria de l’astre eslovè, que veurà aquest dijous des de la barrera una nova cita amb una arribada massiva abans de l’última doble visita amb la muntanya. En altres condicions, sense el domini gairebé sobrenatural de Pogacar, hauria suposat l’última oportunitat per decidir la classificació general.

En un dia de llibertat a la muntanya es va presentar Steinhauser davant la societat del Giro, tot i que ja diumenge va estar en fuga i en companyia de Nairo Quintana. Molt més jove, de 22 anys, és un corredor que és fill de ciclista i nebot d’una antiga gran estrella d’aquest esport, moltes vegades amb el seu nom en aigües turbulentes, anomenat Jan Ullrich. El pare és Tobias Steinhauser, que va córrer en diferents equips a principis d’aquest segle.

Steinhauser va aprofitar un moment de certa tranquil·litat, amb el permís de poder atacar, ja que no era un ciclista que amenacés la general, per anar-se’n i mirar de trobar la victòria que se li havia negat dues etapes abans. Va vèncer en solitari, l’únic dia seriós de muntanya en què Pogacar no va voler incrementar un magnífic palmarès encaminat a aconseguir la 75a victòria de la seva carrera. I només amb 25 anys, capaç de triomfar en grans voltes, en rondes mitjanes i en les millors clàssiques del concert ciclista.

Va patir el corredor alemany, afligit pel cansament, en una carretera molla que el conduïa cap a la meta. No trobava els pinyons necessaris, en una doble ascensió final al pas del Brocon, on estava situada l’arribada. Es tractava d’una pujada que combinava alguns trams de destacada duresa amb zones on era possible descansar i recuperar forces.

A l’instant apropiat

Notícies relacionades

Va ser una victòria fruit de l’afany; la del ciclista que ataca en l’instant apropiat i sap aguantar la persecució d’un pilot que sense prendre-s’ho en calma es va sotmetre als designis de Pogacar, el dia que no va voler desenterrar la destral de guerra a les Dolomites, tot i que al final, quan la captura de l’escapat ja era impossible, no es va poder aguantar per realitzar una petita accelerada, per acabar segon de l’etapa, que va fulminar tothom i el va tornar a deixar sense perseguidors en el Giro.

Mentrestant, per darrere de Pogacar, el podi continua obert, però al fenomen eslovè li dona absolutament igual els noms dels dos protagonistes que diumenge compartiran les fotos i escoltaran l’himne del seu país al podi de Roma. Els aspirants són tres: el colombià Daniel Felipe Martínez, el gal·lès Geraint Thomas i l’australià Ben O’Connor.

Temes:

Jan Roma