Xavi ignora el soroll del seu comiat i remarca la seva ambició

L’encara entrenador del FC Barcelona dissimula davant la crisi i assegura que encara sent la confiança del president Laporta, que l’ha sentenciat de cara al curs que ve.

Xavi ignora el soroll del seu comiat i remarca la seva ambició

ALBERT GUASCH

3
Es llegeix en minuts
Albert Guasch
Albert Guasch

Periodista

ver +

Xavi Hernández va tornar d’Almeria amb la perplexitat al cos i disposat a recollir tot el cable que fes falta sobre la capacitat i ambició de l’equip blaugrana. Ho va intentar després del triomf al camp andalús i de nou ahir abans del partit d’avui davant el Rayo Vallecano (19.00 hores) a Montjuïc. Sembla que arriba tard. Està més fora que dins, sentenciat per Joan Laporta. No hi ha senyal més revelador que un president amb què presumeixes de complicitat et negui l’audiència que reclames. Tot i així, Xavi va interpretar el paper de qui no es dona per al·ludit. "Entenc el soroll, això és el Barça, però res ha canviat", va declarar el tècnic.

Xavi ha fet desenes de rodes de premsa des que és entrenador del Barça, però poques de tan esperades com la d’ahir. Hauria preferit una visita al dentista. Va haver de fer front a l’obligada compareixença abans de la penúltima cita de lliga del curs amb un únic tema a sobre de la taula: el seu imminent acomiadament, que l’ha agafat per sorpresa, fruit de la indignació de Laporta, divulgada sense contenció ni dissimulació. "El club em transmet tranquil·litat i il·lusió i nosaltres continuem amb la mateixa ambició", va comentar l’encara preparador barcelonista.

Dotze preguntes, onze sobre la nova crisi, despatxades amb rapidesa, tot just deu minuts, i fidel al guió que s’havia marcat. "No m’interessa d’on surt tot aquest soroll. M’interessa tenir la confiança del president, que està intacta en aquests moments, la de Deco i la del vicepresident esportiu. I em transmeten tranquil·litat i confiança", va insistir Xavi, sense desviar-se de la seva tàctica de camuflar el tràngol.

No va voler reconèixer que Laporta li donés llargues sobre la petició d’una trobada cara a cara. "Ja ens asseurem. Si cal parlar alguna cosa, ja ho farem. Estem en permanent contacte. A mi ningú m’ha explicat res", va afegir.

Pèrdua del relat

Xavi ha perdut el control del relat i no sap com ha passat. En la crisi gairebé permanent de la temporada, va jugar amb astúcia i va manejar els girs de timó. Es va avançar a l’acomiadament que es coïa i va anunciar el seu adeu a final de curs. Es va avançar també al convèncer el president que volia continuar i que això donava estabilitat i optimisme al projecte del club.

Però un dia abans de jugar a Almeria, va canviar el discurs, es va alinear amb el fatalisme i Laporta, que no ha vingut a aquesta vida a patir, no estava disposat a mossegar la llimona que li estenia Xavi. Ja se li va descompondre el rictus a Montilivi amb el 4-2 que li va endossar el Girona. I com que a temperament no el guanya ningú, nou cop de volant, aquesta vegada a l’esquena de l’entrenador.

De moment, tot el que ha volgut dir ho ha fet a través d’altres. Ha transmès de manera clara la seva indignació amb Xavi i la seva intenció de desdir-se del compromís públic de mantenir-lo una temporada més. Ahir va poder parlar i clarificar les coses a Saragossa, on va arribar amb cotxe per assistir a la final de la Copa de la Reina. Va optar per guardar un significatiu silenci i això que el van seguir uns quants micròfons, fins i tot al dinar amb el seu cercle pròxim al centre de la ciutat.

La fórmula optimista

Notícies relacionades

Al cotxe va poder escoltar Xavi vendre’s com la millor opció de cara a la temporada vinent. Ho va fer amb la fórmula optimista que reclama el president. "Tinc zero dubtes que la cosa pot anar bé amb mi d’entrenador. Hi ha una base de plantilla extraordinària, sobretot amb gent de la casa. I entenc que l’any que ve podem competir millor. Tinc una il·lusió i una ambició intactes".

"Em sento feliç perquè estic al millor club del món", va afegir. "Tinc ganes de demostrar que podem continuar sent competitius. Aquest any no ens ha donat, però estic convençut que les coses poden sortir bé". Més o menys, el to de la nit del sushi a casa de Laporta. El va abandonar per un dia i es va ficar en un monumental bassal. Pinta que torna tard al carril.