Brahim il·lumina el Madrid a Granada

El Reial Madrid va arribar amb sigil a Granada, va rebre el passadís de campió, va contenir amb educació l’eufòria acumulada davant un oponent deprimit que acabava de descendir a Segona, va golejar al ralentí i va marxar sense màcula a casa per celebrar ahir a Cibeles el títol de LaLiga. El conjunt blanc va fer el que havia de fer sense necessitat de prémer al màxim l’accelerador per segellar amb èxit en la seva visita al tanatori nassarita. 90 punts i sumant. I sense lesionats, que mai és fútil, a menys de tres setmanes de jugar una final de la Champions.

Va ser Brahim Díaz qui va posar la llum a una tarda consagrada al pesar i la intrascendència. Dos gols i una assistència es va anotar l’internacional marroquí, que va demostrar que només l’extraordinària competència en la parcel·la ofensiva del Reial Madrid li aparta la titularitat. Un bon dia també per a Fran García, que es va estrenar com a golejador blanc, i per a un Arda Güler que demostra que té futur en el Madrid, tot i que el present li sigui inaccessible.

Notícies relacionades

Alejandro Valverde: "Pogacar és el candidat a la victòria, però no ho tindrà fàcil amb Vingegaard"

Scariolo anuncia que deixa la selecció després de l’Eurobasket i posarà rumb al Reial Madrid

L’ambient era de funeral a Granada, que havia de rebre el Reial Madrid, sempre el partit de l’any, dues hores després que la victòria del Mallorca contra l’UD Las Palmas (1-0) confirmés el seu descens matemàtic a Segona Divisió. Un drama que no va impedir que el conjunt andalús complís la tradició, cada vegada menys tradició, i mostrés els seus respectes al campió de la Lliga fent el passadís als jugadors de Carlo Ancelotti.

Les ovacions a Modric i a Kroos quan el segon va substituir el primer, les protestes des de la grada cap a la junta directiva i la propietat del Granada i alguna ocasió aïllada del Reial Madrid van completar la tarda. No hi va haver ni descompte. Ara, uns a Cibeles a celebrar el títol i els altres al racó de pensar després del seu descens a Segona. La vida.