Vuit punts, vuit diferències

Un classificat per a la semifinal de la Champions i un altre eliminat en els quarts de final. Un líder de la Lliga i l’altre segon i amb poques opcions. Un club ric i pròsper davant un altre d’endeutat fins a les celles. Les diferències entre el Madrid i el Barça davant el clàssic d’aquest diumenge es poden resumir en els vuit punts que els separen.

La porteria com a punt de partida.

El Madrid s’ha passat tota la temporada sense el seu porter titular, l’antic faedor dels miracles Thibaut Courtois. Va haver de fer amb el suplent, Andriy Lunin, però com que no se’n fiaven i tenien diners, van acudir al mercat de fitxatges per buscar un altre titular, Kepa Arrizabalaga. Al Barça aquesta mateixa desgràcia li va passar més tard. Al novembre es va quedar rígid de l’esquena Marc André ter Stegen, operat després a França. Sense marge per fitxar (sense diners i sense que fos una lesió de llarga durada), Iñaki Peña va fer el que va poder.

El Madrid ha encaixat 20 gols, i el Barça en suma 34. La diferència de gols no és tan abismal: 67 a 62. El balanç defensiu exposa una de les raons de la distància que els separa a la Lliga. El clàssic enfronta un Lunin gegantí a Manchester, on va sostenir un acovardit Madrid fins als penals i després li va donar la victòria, i un Ter Stegen que ara té opcions fins i tot de guanyar el Trofeu Zamora si el Barça no s’aparta de la línia de l’1-0. De fet, fa sis jornades seguides de Lliga (Getafe, Athletic, Mallorca, Atlètic, Las Palmas i Cadis) que l’alemany no encaixa ni un sol gol.

Cubarsí es presenta al Bernabéu.

No només es va lesionar Courtois dels encreuats del genoll. Tres dies després se’ls va trencar Eder Militao. El Madrid es va sostenir amb la fermesa d’Alaba, fins que es va trencar al desembre, i l’intimidador Rüdiger, que ha tingut altres parelles per defensar el fort: Nacho i Tchouaméni. El Madrid ha endarrerit un centrecampista i el Barça ha avançat un defensa. En la creença que el problema no estava tant a l’àrea com fora, Xavi va desplaçar Christensen per protegir-se al centre del camp. Entre altres motius, perquè va descobrir un altre central, formidable, que va debutar al gener amb 16 anys i ja ha sigut internacional absolut. Pau Cubarsí es presenta al Bernabéu. Ja el va conèixer en l’Espanya-Brasil fa unes setmanes. L’amistós va ser una broma de 9 minuts en comparació amb el primer clàssic que viurà.

El ‘5’ blanc disparat i el ‘9’ blaugrana aturat.

Militao va fracassar en el City-Madrid de l’any passat (4-0) i Rüdiger va tornar redimit amb l’últim penal transformat malgrat que va regalar el gol de l’1-1 a De Bruyne. Jude Bellingham va passar amb més pena que glòria per l’Etihad, però el gran treball ja l’ha fet. Els seus gols (13 en 17 jornades) van disparar el Madrid, però des d’aleshores només n’ha ficat tres. Ja no viu de rendes. Artem Dovbyk (Girona) l’ha superat en la classificació. Sense un nou clar com era Karim Benzema, Vinícius (12) i Rodrygo (10), més el suplent Joselu (8), han mantingut el cabal necessari per sustentar el liderat.

El contrast amb la frescor exhibida pel mitjapunta Bellingham (20 anys) és el dispositiu de Xavi. El Barça sí que té un nou de referència, que és Robert Lewandowski (35), i el polonès va deixant enrere la sequera catalana: fins al desembre només va aportar 8 gols, en porta 13 ara. Llavors, els següents anotadors (Raphinha, Gündogan, Ferran, Joao Félix) n’havien anotat tres cada un. Insuficient.

El pragmatisme i l’estil.

Un 4-4-2 que pot convertir-se en un 10-0. No té complexos el Madrid per atendre la seva història amb futbolistes d’atac, dinàmics i atrevits –les característiques que encarnen els seus davanters i centrecampistes d’avui– i de disfressar-se com un equip d’amateurs per sobreviure a Manchester, amb tot l’equip defensant l’àrea. No té complexos perquè l’entorn l’hi permet: llavors s’elogia la seva disciplina, patiment, adaptació, sacrifici, humilitat…

Ancelotti és italià i els gens marquen perquè disfruta, i no ho oculta mai, d’aquesta "solidaritat", així ho va qualificar ahir, defensiva del seu Madrid. Xavi és català, només ha conegut el Barça i se sent deutor (i responsable) de fer determinades coses i de prendre determinades decisions. El Barça està defensant pitjor i no va saber gestionar la inferioritat numèrica amb el PSG. Va modificar el sistema per convertir el triangle del mig del camp en un quadrat, tot i que molt poques vegades s’ha vist un Barça reconeixible i mal·leable.

Reforços que marquen distància.

A Xavi li han faltat elements a l’equip, per més que públicament ha proclamat augmentatius com "plantillón". Va començar amb una plantilla molt curta en efectius, de 23 jugadors, que es va retallar a 20 amb el tancament del mercat a causa de les limitacions econòmiques. Limitacions que ja li van impedir reforçar el vestidor que s’havia proclamat campió de Lliga i que aspirava a més, sobretot en l’evolució del joc, una prova que es va posar a si mateix.

Els efectes de l’austeritat són evidents: a l’abril, el Barça s’ha acomiadat de tot i s’aferra a guanyar al Bernabéu aquesta nit per mantenir la flama de l’esperança, malgrat que es quedaria a cinc punts a falta de sis jornades (18 punts) per al final de la Lliga. Joan Laporta es va gastar, després de marejar la perdiu amb la possible tornada de Messi, 3,4 milions en Oriol Romeu a l’estiu, però després en va entregar 30 per Vitor Roque, un nou suplent, per reparar l’immens buit que va deixar la greu lesió de Gavi, un centrecampista. Però el paper del jove brasiler és marginal. No va jugar ni un minut ni a París ni tampoc a Montjuïc contra el PSG.

Mentre a Barcelona s’agitava l’esquer Messi, Florentino ja havia deixat anar 103 milions per Bellingham, en va entregar 20 per Güler, arrabassant-l’hi al Barça, cinc més per recuperar Fran García i un milió per la cessió de Kepa.

La flegma de Carlo, la ira de Xavi.

A favor del corrent navega Ancelotti, protegit i cuidat a Madrid malgrat el ridícul de la passada Lliga davant el Barça, en què va arribar a estar a 15 punts de distància. Ni llavors s’alterava el tècnic italià, impertorbable excepte en el moviment de la cella esquerra quan atén algun imprevist. Les imatges de Manchester, enmig de l’angoixa de l’equip defensant el fort de Lunin, no van denunciar ni un signe de sobretensió en Carletto, a qui només l’alteren els conflictes que va provocant Vinicius. Xavi és una caldera en combustió, i l’expulsió contra el PSG a la Champions va perpetuar la seva irada actitud a la banda, cosa que l’ha convertit en l’entrenador més sancionat d’Espanya. Les seves desmesurades reaccions li han fet guanyar vuit targetes grogues i tres de vermelles aquesta temporada, amb un total de cinc partits de suspensió. Més els que vinguin d’Europa.

La moral dels duels directes.

Xavi no agrada a Madrid, com tants d’altres, per la seva doble condició de català i barcelonista, malgrat la seva crucial rellevància durant l’exitosa etapa de la selecció espanyola. Han cantat els merengues sarcàsticament "Xavi queda’t" com si vinculessin la seva època de triomfs amb els fracassos del Barça. Cert és que en els vuit duels directes, el conjunt blanc ha vençut en cinc: dos a l’Aràbia (la semifinal del 2022, la final del 2024), dos a Barcelona (el 0-4 de la Copa de l’any passat al Camp Nou, l’1-2 de Montjuïc a la Lliga) i una vegada al Bernabéu: 3-1. No obstant, el Barça de Xavi també té una pallissa al seu favor (0-4, amb un parell d’Aubameyang), una Supercopa amb lliçó de futbol (1-3) i un 0-1 agònic a Madrid, tan defensiu com el de Manchester. Els tres últims enfrontaments, no obstant, s’han pintat de blanc. El pròxim pot decidir la Lliga.

Les perspectives de futur.

Notícies relacionades

El macrofestival d'escalada Climbing Madrid celebra l'esperit de superació

L’Olympiacos arrasa per forçar el cinquè partit al Palau

El reforç del Barça, avançat al desembre, és Vitor Roque; el del Madrid, anunciat des de fa un lustre, és Kylian Mbappé. Florentino podrà comprar els futbolistes que vulgui, i potser concedeixi algun caprici a Ancelotti si l’hi demana. No l’hi podrà negar al tècnic, que aspira al triplet de Lliga i Champions més la Supercopa.

El drama del Barça és que les perspectives per al futur immediat no són optimistes. No té marge salarial per fitxar, tret que es desprengui dels millors jugadors i li reporti guanys per reinvertir. Li falten, per exemple, ingressos pressupostats i no ingressats: els 40 milions de Libero. I no té entrenador, perquè Xavi va anunciar que se n’anava, cosa que implica la contractació d’un nou cos tècnic tret que en la temporada de tornada al Camp Nou l’equip sigui un Barça de reajustaments amb jugadors del planter i Rafa Márquez al capdavant del timó.